Milers de persones fotografien les seves muralles cada estiu. Pocs saben que aquelles pedres van ser construïdes per por, que sota els seus carrers hi va haver una ciutat romana i que el mite de Hollywood va arribar després de segles de guerres i mariners.
EL POBLE PERFECTE QUE AMAGA UNA HISTÒRIA INCÒMODA
Molts arriben a Tossa pensant en la postal perfecta: muralles, platja, barques de pescadors i fotografies al capvespre. Però sota aquesta imatge turística hi ha una història força més interessant i, en alguns punts, més fosca.
La “vila medieval” no és el principi: Tossa és molt més antiga
La muralla bonica també era una defensa contra la por –Foto:Art Mediterranean
L’ESGLÉSIA DESAPAREGUDA DINS DEL RECINTE EMBRANQUAT
La “església desapareguda” del turó de Tossa de Mar fa referència a l’antiga església medieval de Sant Vicenç, situada a la Vila Vella, la part alta emmurallada.
Va ser construïda en estil gòtic entre els segles XV i XVI com a parròquia principal de Tossa. Durant segles va ser el centre religiós del poble, dins de les muralles. Amb el creixement de la població, l’església va quedar petita i es va anar abandonant a poc a poc quan es va construir el nou temple a la zona baixa del poble al segle XVIII.
La seva desaparició es deu a diversos factors: l’abandonament, el pas del temps i, sobretot, el seu ús com a magatzem en èpoques de conflictes. Al segle XIX va patir una gran explosió accidental que va destruir gran part de l’edifici, deixant només restes visibles com murs, l’absis i algunes estructures.
Avui dia ja no existeix com a església completa: el que es pot veure al turó són ruïnes integrades en el paisatge de la Vila Vella, que recorden la seva importància històrica i l’origen medieval de Tossa.
L’arribada d’Ava Gardner per rodar Pandora i l’holandès errant
L’arribada d’Ava Gardner amb James Mason a Tossa de Mar el 1950 per rodar Pandora and the Flying Dutchman va convertir la vila en un escenari cinematogràfic internacional. L’actriu, acompanyada de l’equip de rodatge, va quedar fascinada per la bellesa de la costa, els seus carrers medievals i el paisatge mediterrani. Aquell moment va marcar la història de Tossa, que va passar de ser un poble mariner a una destinació vinculada per sempre al glamur del cinema.
El poble de pescadors: el secret més oblidat
Abans del turisme i de les postals, Tossa de Mar era un petit poble de pescadors que vivia mirant al mar. Els seus carrers, el seu port i la seva vida quotidiana giraven al voltant de les barques, les xarxes i la força del Mediterrani.Pocs recorden avui aquest passat humil, en què la pesca marcava el ritme de la vida i la comunitat sobrevivia gràcies al coneixement del mar. Entre cales, penya-segats i tradicions marineres, va néixer la identitat més autèntica de Tossa.Un llegat gairebé oblidat que encara batega sota la història medieval i la brillantor turística: l’ànima marinera de la Costa Brava.
La Torre dels Moros representa aquella època en què la costa havia d’estar preparada per defensar-se en qualsevol moment. Les seves pedres no expliquen una gran batalla, sinó una història més silenciosa: la d’homes i dones que miraven l’horitzó esperant descobrir si el vaixell següent portava comerç, notícies… o perill.
La Vil·la Romana dels Ametllers (Tossa de Mar)
La Vil·la Romana dels Ametllers no era només una luxosa residència romana: era una autèntica “empresa agrícola” d’elit que impulsava l’economia de la Costa Brava fa més de 2.000 anys.
Darrere dels mosaics i les estances nobles, funcionava una complexa xarxa de producció de vi, oli i aliments destinada a l’exportació per tot el Mediterrani. Una part de la vil·la estava dedicada al luxe dels seus propietaris, però l’altra era un centre de treball organitzat amb sistemes hidràulics, magatzems i zones de premsatge que la convertien en un motor econòmic de l’antiga Tossa de Mar, l’antiga Turissa.
ARTICLE RELACIONAT
El més sorprenent —i poc conegut— és que no era una simple vil·la rural, sinó una peça clau del comerç romà a la regió, connectada amb rutes marítimes internacionals i amb un nivell d’organització gairebé “empresarial” per a la seva època.
Avui, les seves ruïnes amaguen aquesta doble realitat: luxe i poder d’una banda, producció i treball invisible de l’altra. I precisament aquí hi ha el seu secret més ben guardat.
LA TORRE DELS MOROS
Emparada al mont Can Magi. Quan mirem la badia de Tossa de Mar, costa imaginar que aquestes aigües tranquil·les van ser durant segles un escenari de por i incertesa. El Mediterrani no només acostava barques de pesca i mercaderies; també podia convertir-se en la ruta d’arribada de pirates i corsaris que buscaven sorprendre els petits pobles de la costa.
En aquest context va néixer la importància de la Torre dels Moros. Situada en una posició elevada, la seva funció era molt més senzilla i alhora vital: observar. Els seus vigilants tenien la missió de detectar qualsevol embarcació sospitosa abans que arribés a la riba i avisar la població del perill.
L’amenaça no era únicament un atac directe. Els desembarcaments ràpids podien provocar saquejos, captures i por entre els habitants que vivien a prop del mar. Per això, les torres de vigilància repartides pel litoral formaven una cadena de protecció basada en senyals i comunicació.
La Torre dels Moros representa aquella època en què la costa havia d’estar preparada per defensar-se en qualsevol moment. Les seves pedres no expliquen una gran batalla, sinó una història més silenciosa: la d’homes i dones que miraven l’horitzó esperant descobrir si el pròxim vaixell portava comerç, notícies… o perill.
Avui la torre es manté com un record d’una Tossa diferent, una vila marinera que va aprendre a conviure amb la bellesa i l’amenaça del mateix mar.
credits imatges
Benjamin Millan