quan una meravella del Mediterrani va desaparèixer sota el mar
Durant segles, els navegants que s’acostaven a Alexandria veien davant seu una de les construccions més extraordinàries del món antic. Al cap de l’illa de Faros s’aixecava el Far d’Alexandria, una torre monumental que va acabar donant nom a una paraula que avui fem servir en nombroses llengües per designar els fars.
Però el Far no era només una obra arquitectònica espectacular. Era una resposta a un territori: una ciutat portuària situada davant del Mediterrani, amb un dels grans ports del món antic, que necessitava orientar i protegir els vaixells que hi arribaven.
Avui, el far ja no domina l’entrada del port. Les seves restes es troben sota les aigües mediterrànies i, al mateix indret, s’aixeca la fortalesa de Qaitbay, construïda quinze segles més tard sobre el lloc que havia ocupat aquella antiga meravella.
Una torre davant del Mediterrani
El Far d’Alexandria va ser construït durant el període hel·lenístic, probablement al segle III aC, quan Alexandria era una de les grans capitals culturals i comercials de la Mediterrània.
La seva ubicació no era casual. Se situava a l’extrem oriental de l’antiga illa de Faros, davant de l’entrada del gran port. Des d’aquest punt dominava visualment el litoral i servia de referència als vaixells que s’acostaven a la ciutat.
El far formava part, per tant, de la mateixa infraestructura territorial que el port, els molls i les rutes marítimes. Alexandria no es pot entendre sense aquesta relació permanent amb el mar.
Una de les meravelles del món antic
El Far d’Alexandria va arribar a ser considerat una de les Set Meravelles del Món Antic.
La seva fama va superar ràpidament les fronteres d’Egipte. Durant segles va representar el poder, la riquesa i l’ambició arquitectònica d’una ciutat que havia convertit la seva situació mediterrània en una de les seves principals forces.
Però el més interessant és que aquella torre no era un monument aïllat.
Era una construcció vinculada directament a la navegació, al comerç i a la vida del port. La seva funció ens recorda que el Mediterrani antic era també una gran xarxa de comunicacions.
Alexandria, una ciutat mirant cap al mar
La història del Far és inseparable de la d’Alexandria.
Fundada per Alexandre el Gran l’any 331 aC, la ciutat va créixer com un dels principals centres polítics, comercials i intel·lectuals del món hel·lenístic. El seu port la connectava amb les illes gregues, Anatòlia, el nord d’Àfrica i altres territoris de la Mediterrània.
En aquest context, el Far era molt més que una torre.
Era el senyal visible d’una ciutat que havia decidit construir la seva identitat d’esquena al desert i oberta al Mediterrani.
Què va passar amb el Far?
Els terratrèmols van anar debilitant progressivament l’estructura.
Alexandria és una ciutat especialment vulnerable als efectes combinats dels terratrèmols, la subsidència del terreny i els canvis de la línia de costa. El gran terratrèmol de l’any 1303 va provocar danys molt greus al Far i a altres estructures de la ciutat. Els intents de reconstrucció no van aconseguir recuperar l’antiga construcció i aquesta va anar desapareixent progressivament.
El Far no va desaparèixer d’un sol cop. La seva destrucció va ser un procés.
Finalment, una part important dels seus materials va acabar sota el Mediterrani.
El Far continua sota les aigües
I aquí apareix una de les dimensions més fascinants del monument.
El Far d’Alexandria no ha desaparegut completament. El seu emplaçament arqueològic es troba sota les aigües davant de la costa actual, a l’extrem oriental de l’antiga península de Faros.
Les excavacions submarines desenvolupades des de la dècada de 1990 han localitzat enormes blocs arquitectònics, fragments escultòrics i altres elements que formaven part del conjunt monumental. Alguns dels blocs arriben a tenir un pes de desenes de tones.
El Ministeri egipci de Turisme i Antiguitats també documenta nombrosos elements arquitectònics del Far i de l’antiga illa de Faros submergits davant de la ciutadella actual.
El Mediterrani, en aquest cas, no només conserva la memòria del monument.
Noves troballes sota el Mediterrani
Les investigacions més recents han tornat a posar el Far d’Alexandria en primer pla. Les campanyes arqueològiques submarines han permès identificar i recuperar grans blocs de pedra que formaven part de l’antic monument i que romanien escampats al fons del mar.
Entre les peces estudiades hi ha elements arquitectònics de dimensions excepcionals, alguns dels quals pesen diverses desenes de tones. La seva anàlisi permet als arqueòlegs comprendre millor l’estructura del Far i contrastar les reconstruccions que durant segles s’han fet a partir de les descripcions antigues.
Una part d’aquestes investigacions s’emmarca en el Projecte PHAROS, que combina arqueologia submarina, documentació fotogramètrica i reconstrucció tridimensional per intentar determinar amb més precisió com era el monument original.
No es tracta, per tant, d’haver descobert ara el Far d’Alexandria. Les seves restes eren conegudes i estudiades des de fa dècades. El que està canviant és la capacitat de recuperar, documentar i interpretar algunes d’aquestes peces monumentals que han sobreviscut sota les aigües.
Després de més de quinze segles, el que queda del Far continua proporcionant informació sobre una de les construccions més extraordinàries del món antic.
És part del monument.
Qaitbay: una fortalesa sobre les restes del Far
Segles després de la desaparició del Far, el mateix lloc va tornar a adquirir una funció estratègica.
Entre 1477 i 1479, el soldà mameluc al-Ashraf Qaitbay va ordenar construir una gran fortalesa sobre el mateix emplaçament. La nova construcció havia de protegir Alexandria davant dels atacs navals i controlar l’entrada al port.
La Ciutadella de Qaitbay és avui un dels monuments més característics d’Alexandria.
La relació amb el Far és especialment significativa perquè no es tracta simplement d’un edifici construït a prop. Les fonts històriques i els estudis arqueològics situen la fortalesa sobre el lloc que havia ocupat el Far, i diversos elements procedents de les ruïnes antigues van ser reutilitzats en construccions posteriors.
Així, una estructura destinada a guiar els navegants va deixar pas a una construcció destinada a defensar el port.
El lloc va canviar de funció, però la seva relació amb el Mediterrani va continuar sent la mateixa.
El paisatge que sobreviu
És difícil imaginar avui la imatge que devien veure els navegants antics.
On abans s’aixecava una de les construccions més famoses del món, ara trobem una ciutadella medieval. Davant seu, sota les aigües, romanen els fragments d’aquella arquitectura antiga.
Aquest paisatge superposa segles d’història en un espai molt reduït:
Alexandria hel·lenística, Roma, el món medieval mameluc i la ciutat mediterrània contemporània.
No és només arqueologia. És una manera de llegir la transformació d’una ciutat a través del seu litoral.
Una mateixa costa, funcions diferents
El Far i Qaitbay permeten entendre una característica essencial d’Alexandria.
La costa és la mateixa, però cada època hi ha projectat una necessitat diferent.
Primer, orientar els vaixells.
Després, controlar i defensar el port.
Avui, conservar el patrimoni i explicar la història d’una ciutat que continua mirant cap al Mediterrani.
Aquesta continuïtat converteix el promontori de Faros en un dels espais més significatius d’Alexandria.
El Far que no veiem
Del Far original només podem imaginar la seva silueta a través de les reconstruccions històriques i de les restes arqueològiques.
Però potser aquesta absència és precisament el que fa més potent el lloc.
Una part de la seva arquitectura continua sota l’aigua. La fortalesa posterior ocupa el mateix espai. I la ciutat moderna continua creixent darrere d’aquest litoral.
El Far ja no guia els vaixells.
Però encara ens ajuda a entendre Alexandria.
I aquesta és probablement la seva herència més important: mostrar com una ciutat mediterrània pot transformar-se sense deixar mai de dependre del mar.
Per saber-ne més
-Centre d’Études Alexandrines – Projecte d’investigació sobre el Far d’Alexandria
https://www.cealex.org/research/current-operations/lighthouse-of-alexandria/
–Centre d’Études Alexandrines – La fortalesa de Qaitbay, successora del Far
https://pharos.cealex.org/documentary-resources/after-the-lighthouse-the-fort/
-Ministeri egipci de Turisme i Antiguitats – Qaitbay Fort
https://egymonuments.gov.eg/monuments/qaitbay-fort/
-Ministeri egipci de Turisme i Antiguitats – Jaciment submergit de Qaitbay
https://egymonuments.gov.eg/en/sunken-monuments/qaitbay-fort-site