memòria digital des d’Alacant

Des d’Alacant va néixer, a finals del segle XX, un projecte que transformaria la manera d’accedir al patrimoni escrit i documental en llengua espanyola.

El 27 de juliol de 1999 s’inaugurava la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, impulsada des de la Universitat d’Alacant amb la voluntat de traslladar a Internet una part essencial de la cultura hispànica i fer-la accessible des de qualsevol lloc del món.

Una biblioteca sense fronteres nascuda a la Mediterrània

El que va començar amb una mica més de 2.000 obres es va convertir progressivament en un enorme espai digital dedicat a llibres, publicacions periòdiques, manuscrits, tesis, materials audiovisuals, enregistraments i reproduccions de patrimoni bibliogràfic.

Més de dues dècades després, aquella idea pionera continua evolucionant.

Actualment, la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes forma part de la Universitat d’Alacant com a Centre d’Humanitats Digitals, des d’on desenvolupa noves formes d’investigació, digitalització, edició i difusió del coneixement. El seu objectiu continua sent posar a l’abast de qualsevol usuari obres rellevants de les diferents llengües hispàniques, juntament amb estudis i investigacions vinculats a aquestes.

Alacant com a punt de partida

La relació amb Alacant no és únicament administrativa o geogràfica.

La mateixa ciutat i el seu territori formen part dels fons que es poden trobar a la Biblioteca. Hi ha col·leccions dedicades a la història, el patrimoni, la cultura i la societat alacantina, amb documents que permeten acostar-se a diferents èpoques i aspectes de la vida mediterrània.

Entre aquests recursos trobem, per exemple, documentació històrica, publicacions periòdiques, estudis sobre arqueologia i patrimoni, textos literaris i materials relacionats amb la història de la província.

També resulta especialment interessant la col·lecció de documentals sobre el patrimoni històric i natural de la província d’Alacant, amb enregistraments realitzats entre 1979 i 1983. La digitalització converteix així documents audiovisuals de valor històric en materials accessibles per a les noves generacions.

Molt més que literatura

El nom de Miguel de Cervantes podria fer pensar en una biblioteca dedicada fonamentalment a la literatura.

Tanmateix, la seva dimensió actual és molt més àmplia.

La Biblioteca Virtual reuneix i organitza materials de nombroses àrees de les humanitats i permet accedir a diferents formats documentals. Llibres i manuscrits conviuen amb premsa, revistes, tesis, enregistraments, vídeos, reproduccions facsímils i altres materials digitalitzats.

Per a aquells que treballen sobre història, patrimoni, literatura, art o cultura mediterrània, aquest tipus d’arxiu digital té un valor especial: permet relacionar documents que originalment es trobaven dispersos en biblioteques, arxius i institucions diferents.

La digitalització no substitueix el patrimoni físic. L’acosta.

La cultura valenciana també hi té el seu espai

Una de les col·laboracions especialment significatives és la mantinguda amb la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

D’aquesta col·laboració va néixer un portal que facilita l’accés al patrimoni documental valencià i permet consultar materials com llibres, manuscrits, premsa, mapes, fotografies, cartells i partitures, pertanyents a diferents èpoques i relacionats amb autors i temes valencians.

Per a ArtMediterranean, aquest fons resulta especialment interessant perquè permet observar la Mediterrània no únicament com a paisatge, sinó com a territori cultural.

La història de les seves ciutats, els seus escriptors, els seus artistes, les seves publicacions, les seves músiques i els seus documents formen part d’una mateixa memòria compartida.

Una porta oberta al patrimoni mediterrani

La importància d’una biblioteca digital com la Cervantes no resideix només en la quantitat de documents que conserva.

També es troba en la possibilitat de buscar, comparar i relacionar.

Un investigador pot acostar-se a la història d’Alacant; un estudiant pot consultar una publicació antiga; un lector pot accedir a una obra difícil de trobar; un interessat en el patrimoni pot descobrir fotografies, mapes o documents històrics.

I tot això des d’una pantalla i sense necessitat de desplaçar-se físicament fins a l’arxiu que conserva l’original.

Aquest és un dels grans canvis que ha produït la digitalització cultural.

Preservar per compartir

Digitalitzar un document històric significa també crear una nova possibilitat de conservació i difusió.

La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes va néixer precisament quan Internet començava a convertir-se en una eina fonamental per preservar i transmetre el patrimoni cultural.

Des d’aleshores, la tecnologia ha canviat radicalment, però la idea essencial continua sent vàlida: el patrimoni adquireix una nova dimensió quan pot ser conegut i estudiat per tothom.

Des d’Alacant, una iniciativa nascuda el 1999 va acabar convertint-se en una de les grans portes digitals d’accés a la cultura hispànica.

I aquesta porta també condueix cap a la Mediterrània.