Mirades des de Girona
En el panorama del fotoperiodisme català, Lluís Serrat i Masferrer representa una figura vinculada a la tradició clàssica de la fotografia de premsa. El seu treball, desenvolupat principalment a Girona i les comarques properes, es construeix a partir d’una mirada constant sobre el territori, la vida quotidiana i els esdeveniments que defineixen una comunitat.
MIRADA DOCUMENTAL DES DE GIRONA
Nascut a Arbúcies l’any 1954, Serrat es forma en fotografia durant la dècada dels setanta, un període en el qual adquireix una base tècnica sòlida en laboratori, revelat i processos analògics. Entre 1972 y 1975 participa en tallers especialitzats sota l’ensenyaments de Miquel Nauguet, vinculat a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, i posteriorment amplia la seva formació en tècniques de revelat en blanc i negre a Barcelona.
Aquest aprenentatge primerenc, centrat en la tècnica i el procés, marcarà profundament la seva manera d’entendre la fotografia: no com un exercici estètic aïllat, sino com una eina d’observació i registre.
DELS INICIS A LA PREMSA PROFESSIONAL
Durant els anys vuitanta, Serrat inicia la seva activitat professional col·laborant amb diversos mitjans. Treballa com a fotògraf per a capçaleres com Diari de Barcelona, La Vanguardia, El Punt i la revista Presència, consolidant una trajectòria vinculada al periodisme de proximitat.
El salt definitiu es produeix l’any 1988, quan passa a formar part de la plantilla d’El Punt Diari com a fotògraf. Des d’aquest moment, el seu treball s’integra en el flux diari de la informació, cobrint notícies, reportatges i esdeveniments a Girona, les comarques gironines i el conjunt de Catalunya.
Aquest tipus de fotografia, associada a la premsa local, constitueix un arxiu visual d’enorme valor. Els fons documentals generats por fotògrafs de mitjans com El Punt reuneixen centenars de milers d’imatges sobre la vida política, social i cultural del territori, en les quals Serrat participa com a autor actiu.
UN FOTÒGRAF DEL TERRITORI
L’obra de Lluís Serrat no es pot entendre sense la seva vinculació geogràfica. Girona i el seu entorn no són només el lloc on treballa, sinó l’eix central de la seva mirada. Les seves imatges documenten la vida urbana de la ciutat, actes culturals i socials, tradicions i celebracions amb escenes quotidianes de les comarques.
La seva fotografia se situa a la frontera entre el periodisme i la memòria col·lectiva. No busca l’espectacularitat, sinó la continuïtat del relat: petites escenes que, acumulades, construeixen una història visual del territori.
Exposicions i projectes
Al llarg de la seva carrera, Serrat ha participat en diverses exposicions que reflecteixen tant el seu treball periodístic com projectes més personals.
Entre les seves mostres destaquen:
- Entre la Imatge i el Somni (Hostalric, 1984)
- Participació a l’Expo Premsa Gironina (Diputació de Girona, 1991–1998)
- Presència al festival internacional Visa pour l’Image de Perpinyà l’any 2004, representant el diari El Punt
- Març de 2026. Exposició «Rituals» al Centre Cultural de Sant Narcís, on ha mostrat una línia més reflexiva dins de la seva obra. En aquesta sèrie, Serrat centra la seva atenció en cerimònies i pràctiques religioses, abordades des d’una perspectiva documental que convida a l’observació i la comprensió cultural.

Aquestes imatges, exposades en Centres Cívics de Girona, revelen una continuïtat en la seva manera de treballar: observar sense intervenir, registrar sense dramatitzar.
Publicacions i treballs editorials
A més del seu treball a la premsa, Serrat ha participat en projectes editorials vinculats a ciutats i transformacions urbanes. Entre les seves publicacions es troben:
- Els perfils de la ciutat (Mataró)
- La permanent transformació (Badalona)
- El gran salt endavant – Santa Coloma de Gramenet.
Aquests treballs reforcen el seu paper com a cronista visual, documentant processos de canvi i evolució en diferents contextos urbans.
RECONEIXEMENT PROFESSIONAL
Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut diverses mencions, entre les quals destaca la seva condició de finalista als Premis Rahola de comunicació local els anys 2012 i 2017, guardons vinculats al periodisme a Girona.
Més enllà dels premis, el seu reconeixement es construeix sobre la continuïtat del seu treball i la seva presència constant en la documentació visual del territori.
