el primer gran punt de trobada entre Egipte i Grècia
Abans que Alexandria es convertís en una de les grans ciutats del Mediterrani, ja existia a Egipte un lloc on grecs i egipcis es trobaven, comerciaven i compartien espais religiosos.
Era Naucratis, un antic assentament del delta del Nil que va adquirir una importància excepcional entre el món grec i l’egipci. Avui en queden sobretot restes arqueològiques, però la seva història permet entendre com el Mediterrani va començar a funcionar com una gran xarxa de connexions molt abans de l’època hel·lenística.
Una ciutat al delta del Nil
Naucratis estava situada al delta occidental del Nil, en una zona connectada amb els canals fluvials que comunicaven l’interior d’Egipte amb el Mediterrani.
La seva posició era essencial.
Els productes podien arribar per riu des de l’interior del país i, des d’allà, continuar cap a les rutes marítimes. Al mateix temps, els comerciants que arribaven des de les ciutats gregues podien entrar en contacte amb els mercats egipcis.
Naucratis va créixer precisament en aquest punt de contacte entre el món fluvial del Nil i el món marítim mediterrani.
Els grecs abans d’Alexandre
La importància de Naucratis és que la seva història comença molt abans de la fundació d’Alexandria.
Durant el segle VII aC, diverses comunitats gregues ja mantenien una presència estable a Egipte. El faraó Psamètic I va afavorir l’establiment de mercaders grecs a Naucratis, que va acabar convertint-se en un dels principals punts de contacte entre les dues cultures.
No era simplement una colònia grega al territori egipci.
Era un espai comercial compartit, sotmès al poder egipci però amb una important presència de comerciants procedents del món grec.
Aquesta singularitat fa de Naucratis un antecedent fonamental d’Alexandria.
Un port de mercaders
El comerç explica bona part del desenvolupament de Naucratis.
Des d’Egipte sortien cereals, papir, lli i altres productes. A canvi, hi arribaven ceràmiques, oli, vi i manufactures procedents del món grec.
Les troballes arqueològiques han permès identificar objectes procedents de diferents zones de l’Egeu i d’altres regions mediterrànies.
Naucratis era, per tant, més que un mercat local.
Era un node dins d’una xarxa mediterrània.
Un lloc on conviuen cultures
Una de les característiques més interessants de Naucratis és la presència de santuaris dedicats a divinitats gregues.
Els arqueòlegs hi han documentat temples relacionats amb cultes de diferents ciutats gregues, així com espais vinculats a divinitats egípcies.
Aquesta convivència és especialment significativa.
No es tractava simplement que els grecs visquessin a Egipte o que els egipcis comerciessin amb grecs. Naucratis mostra com les dues tradicions podien compartir un mateix espai urbà i comercial.
Un santuari del Mediterrani grec
Entre les construccions més conegudes hi havia el gran recinte dedicat a Apol·lo, però també hi havia santuaris relacionats amb Afrodita, Hera, els Dioscurs i Zeus.
Les restes arqueològiques permeten reconstruir una comunitat grega diversa, formada per persones procedents de diferents ciutats i regions.
Això converteix Naucratis en un testimoni excepcional del món grec fora de Grècia.
És una ciutat que es va desenvolupar en territori egipci però que estava connectada constantment amb l’Egeu i la Mediterrània oriental.
No era Alexandria
És important no confondre Naucratis amb Alexandria.
Naucratis era anterior, tenia una dimensió molt més comercial i estava integrada en el delta. Alexandria, fundada l’any 331 aC, naixeria posteriorment amb una ambició urbana, política i cultural molt més gran.
Però hi ha una relació evident entre les dues.
Naucratis és un dels precedents que expliquen per què Egipte ja disposava d’una llarga experiència de contacte amb el món grec quan va aparèixer Alexandria.
El delta com a territori de connexió
Des del punt de vista d’ArtMediterranean, potser aquest és el valor més interessant de Naucratis.
El lloc permet entendre el delta del Nil no només com una plana agrícola.
És també un territori de circulació.
Els canals fluvials connectaven els assentaments amb el riu; el riu portava cap al Mediterrani; i el Mediterrani connectava Egipte amb Grècia i altres territoris.
Així, aigua dolça, agricultura, comerç i navegació formaven una mateixa geografia.
Una ciutat desapareguda
Amb el pas dels segles, la importància de Naucratis va disminuir.
El desenvolupament d’altres centres i els canvis en les xarxes comercials van modificar l’equilibri del territori. Amb el temps, el lloc va perdre protagonisme i va quedar absorbit pel paisatge del delta.
Actualment, Naucratis és sobretot un jaciment arqueològic.
Però precisament aquesta absència de la ciutat moderna permet imaginar com funcionaven els intercanvis mediterranis antics.
El redescobriment arqueològic
Naucratis va adquirir una nova importància durant les investigacions arqueològiques del segle XIX.
Les excavacions van permetre recuperar milers de fragments ceràmics, escultures, inscripcions i altres objectes que demostraven fins a quin punt el lloc estava connectat amb el món grec.
El British Museum ha desenvolupat durant les darreres dècades un important projecte d’investigació sobre Naucratis, combinant les peces conservades en museus amb l’estudi del territori i del jaciment. (British Museum – Naukratis Project)
La investigació ha ajudat a reconstruir una ciutat de la qual avui només queden fragments.
Una Mediterrània anterior a Alexandria
Naucratis és important perquè obliga a canviar una idea habitual.
La relació entre Egipte i el món grec no va començar amb Alexandre el Gran.
Ja existia una xarxa de comerciants, navegants, artesans, temples i comunitats que feia possible l’intercanvi entre les dues ribes.
Alexandria va portar aquesta connexió a una escala molt superior, però no va crear-la des de zero.
Naucratis i el Mediterrani actual
Mirar avui Naucratis és mirar un paisatge molt diferent del que devien veure els seus habitants.
Els canals han canviat, el territori agrícola ha evolucionat i la ciutat antiga ha desaparegut.
Però la geografia essencial continua explicant el lloc.
El delta segueix sent el gran espai de transició entre Egipte continental i el Mediterrani.
És precisament aquesta continuïtat territorial la que fa que Naucratis sigui interessant avui.
Un lloc abans de la gran Alexandria
Naucratis no té la fama del Far d’Alexandria ni el magnetisme de la Biblioteca.
I potser aquesta és la seva força.
És un lloc més discret que permet veure l’origen d’una història que després adquiriria una dimensió extraordinària.
Abans que Alexandria fos ciutat de reis, científics, comerciants i navegants, Naucratis ja demostrava que Egipte formava part d’una Mediterrània connectada.
Allà, entre el Nil i les rutes marítimes, començava a prendre forma una de les grans històries d’intercanvi cultural de la Mediterrània antiga.
Per saber-ne més
-British Museum – Naukratis Project
https://www.britishmuseum.org/research/projects/naukratis-greek-delta
-The Metropolitan Museum of Art – Naukratis i el món grec a Egipte
https://www.metmuseum.org/
-Encyclopaedia Britannica – Naucratis
https://www.britannica.com/place/Naucratis