LOS MILLARES

En un paisatge àrid del sud-est de la península Ibèrica, a la vall de l’Andarax, es troba un dels grans testimonis de la prehistòria mediterrània: Los Millares.

Situat al municipi de Santa Fe de Mondújar, a la província d’Almeria, aquest assentament va ser habitat fa més de cinc mil anys, durant l’Edat del Coure.

Abans que els egipcis

Quan pensem en les primeres grans civilitzacions de la Mediterrània, és habitual mirar cap a Egipte o Mesopotàmia. Però molt abans de les piràmides més conegudes i de les grans ciutats de l’antiguitat clàssica, en aquest territori del sud-est peninsular ja existia una comunitat capaç de construir muralles, organitzar el territori, treballar el coure i desenvolupar complexos rituals funeraris.

Los Millares ens porta a una Mediterrània molt més antiga de la que acostumem a imaginar.

Una ciutat davant del paisatge

Los Millares no es va construir en aquest indret per casualitat.

L’assentament ocupa una posició elevada, protegida naturalment pel riu Andarax i la rambla de Huéchar. Des d’aquí es podia dominar una part important del territori i controlar els accessos al poblat.

FOTO:Ángel M. Felicísimo-Santa Fe de Mondújar-Almeria

La seva extensió i la complexitat de les seves defenses sorprenen encara avui.

Diverses línies de muralles protegien el nucli habitat, mentre que una sèrie de fortins situats als relleus propers completaven el sistema defensiu.

El poblat i el seu entorn formaven, per tant, una mateixa estructura territorial.

No era simplement un conjunt de cases. Era una comunitat organitzada en relació directa amb el paisatge.

Una societat de fa cinc mil anys

Los Millares va estar ocupat aproximadament entre el 3200 i el 2200 aC.

Durant aquest llarg període, els seus habitants van desenvolupar activitats agrícoles i ramaderes, però també una important especialització artesanal.

El treball del coure va adquirir una especial rellevància. Eines, armes i altres objectes metàl·lics mostren el desenvolupament de noves tècniques i una societat capaç d’organitzar la producció.

Les excavacions també han proporcionat ceràmiques, eines, puntes de fletxa i altres objectes que permeten acostar-nos a la vida quotidiana d’aquella comunitat.

Alguns materials procedents de territoris llunyans indiquen, a més, l’existència de contactes i intercanvis amb altres comunitats.

La Mediterrània ja era, molt abans de les civilitzacions històriques, un espai de relacions.

Muralles i fortins

Un dels aspectes més espectaculars de Los Millares és el seu sistema defensiu.

Les muralles envoltaven el poblat i incorporaven torres i estructures de control. A l’exterior, diversos fortins ocupaven punts estratègics del territori.

Aquest conjunt permet entendre que la comunitat no vivia aïllada dins del poblat.

El control de l’aigua, dels camps, dels camins naturals i dels recursos de l’entorn formava part de la seva manera d’organitzar-se.

El territori era una extensió de la ciutat.

La ciutat dels morts

Davant del poblat s’estén la necròpolis de Los Millares, un dels elements més importants del conjunt arqueològic.

Està formada per nombroses tombes col·lectives construïdes amb pedra i cobertes en molts casos per túmuls.

Algunes adopten la forma coneguda com a tholoi, amb una cambra circular i una coberta que recorda una falsa cúpula.

A l’interior de les tombes s’han trobat objectes que acompanyaven els difunts: ceràmiques, eines, armes i elements relacionats amb les creences i els rituals funeraris.

La necròpolis ens mostra també que aquella societat no era completament igualitària. La quantitat i la naturalesa dels objectes associats als enterraments suggereixen diferències socials que es van anar consolidant durant aquest període.

Abans que els egipcis

El títol «Abans que els egipcis» funciona com una porta d’entrada a Los Millares, però la realitat és encara més interessant.

Los Millares i les primeres dinasties egípcies són pràcticament contemporanis en alguns moments. No es tracta, per tant, d’una civilització que existís milers d’anys abans d’Egipte.

El que sorprèn és que, en una mateixa època en què al Nil començava a consolidar-se una de les grans civilitzacions de l’antiguitat, al sud-est de la península Ibèrica també existia una societat complexa, fortificada i especialitzada.

Dos territoris mediterranis diferents, dos processos històrics diferents i una mateixa antiguitat extraordinària.

Los Millares ens obliga a ampliar la mirada sobre els orígens de la civilització mediterrània.

Captura de pantalla con ubicacion

El paisatge com a patrimoni

Potser el més interessant de Los Millares no són només les seves muralles o les seves tombes.

És la relació entre totes aquestes estructures i el paisatge.

El poblat, els fortins, la necròpolis, el riu Andarax i les rambles formen un conjunt inseparable.

En un territori sec i exigent, l’aigua, les terres cultivables, les elevacions naturals i les vies de comunicació condicionaven la vida de la comunitat.

Fa més de cinc mil anys, els habitants de Los Millares ja havien après a interpretar aquest territori i a transformar-lo segons les seves necessitats.

Una finestra a la prehistòria mediterrània

Avui, el jaciment permet recórrer les restes del poblat i de les seves estructures defensives i aproximar-se, a través de les reconstruccions i dels recursos d’interpretació, a la manera de viure d’aquella comunitat.

Caminar per Los Millares significa situar-se davant d’una història anterior a les grans civilitzacions que habitualment associem amb la Mediterrània.

Abans dels grecs i dels romans.
Abans de les grans ciutats mediterrànies de l’antiguitat.
I en paral·lel als primers temps de l’Egipte faraònic.

Los Millares ens recorda que la història de la Mediterrània va començar molt abans del que sovint imaginem.

A Almeria, entre les muntanyes, el desert i la vall de l’Andarax, encara podem seguir les empremtes d’una comunitat que, fa més de cinc mil anys, ja havia convertit el territori en el seu espai de vida.

Referents i per saber-ne més

  • Junta d’Andalusia — Informació oficial sobre el jaciment i la visita.
  • Universitat de Granada — Estudis i investigacions sobre Los Millares i la prehistòria d’Andalusia.
  • CSIC — Trabajos de Prehistoria — Articles i estudis científics sobre Los Millares i la prehistòria peninsular.
  • Guia arqueològica de Los Millares — Publicació especialitzada sobre el jaciment, la seva història i les seves estructures.

Art Mediterranean utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la teva experiència de navegació. En continuar navegant acceptes la nostra política de cookies. Més informació