el paisatge que va convertir un petit poble de Mallorca en refugi d’artistes
A la vessant nord-occidental de Mallorca, entre la Serra de Tramuntana i la Mediterrània, Deià ha construït al llarg del temps una identitat difícil de separar del seu paisatge.
Hi ha pobles bonics. I després hi ha Deià.
Muntanya, mar, oliveres, marges de pedra seca, camins i petites construccions agrícoles formen un territori que durant dècades ha atret escriptors, músics, pintors i altres creadors.
Però Deià no es va convertir en un lloc d’artistes simplement perquè fos un poble pintoresc.
Primer va ser el paisatge. Després van arribar els artistes.
Un paisatge construït durant segles
La primera sorpresa de Deià és que bona part del paisatge que avui considerem natural és, en realitat, el resultat de segles de treball humà.
Les muntanyes de la Serra de Tramuntana presentaven un territori difícil per a l’agricultura. Els seus habitants van construir marges per guanyar terreny, van aprofitar l’aigua i van crear una xarxa de camins i espais agrícoles adaptats a les fortes pendents.
Oliveres, horts, terrasses i construccions de pedra seca van acabar formant un paisatge inseparable de la muntanya.
La UNESCO va inscriure el Paisatge Cultural de la Serra de Tramuntana a la Llista del Patrimoni Mundial l’any 2011. El reconeixement destaca precisament aquesta relació entre natura, agricultura, arquitectura tradicional i gestió de l’aigua. (UNESCO World Heritage Centre)
Deià forma part d’aquest paisatge.
I això és important per entendre la seva història.
Entre la muntanya i la Mediterrània
Deià viu entre dos mons.
D’una banda, la Serra de Tramuntana, amb les seves vessants abruptes i els antics espais agrícoles.
De l’altra, la Mediterrània, que apareix al final de les muntanyes i dona al territori una obertura extraordinària.
Aquesta situació ha condicionat la vida del poble, però també la seva imatge.
El paisatge de Deià no és només un decorat.
És el resultat d’una convivència molt antiga entre muntanya, agricultura i mar.
I aquesta combinació acabaria convertint el municipi en un lloc especialment atractiu per a artistes i intel·lectuals.
L’arribada dels artistes
Durant els segles XIX i XX, Mallorca va començar a atreure viatgers, escriptors i artistes europeus.
La Serra de Tramuntana hi va tenir un paper important.
L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria va ser una de les figures que més va contribuir a donar a conèixer aquest territori. Fascinat per Mallorca, va estudiar i documentar els seus paisatges, els seus pobles i les seves formes de vida.
El seu interès no era només turístic.
Era també cultural i científic.
La seva mirada va contribuir a convertir la Serra en un paisatge reconegut molt més enllà de l’illa.
I Deià acabaria ocupant un lloc privilegiat dins d’aquesta nova mirada sobre Mallorca.
Robert Graves va trobar el seu lloc a Deià
Hi ha, però, un nom que ja forma part inseparable de la història moderna del poble:
Robert Graves.
L’escriptor britànic va arribar a Mallorca el 1929 i va establir-se a Deià.
Després de diferents etapes fora de l’illa, hi va tornar i hi va viure durant dècades, fins a la seva mort el 1985.
La seva casa, Ca n’Alluny, és avui un dels espais més vinculats a la memòria literària de Deià. El lloc conserva la relació entre l’escriptor i el paisatge que va escollir com a llar. La Casa de Robert Graves continua formant part del patrimoni cultural visitable del municipi. (Mallorca)
Graves no va arribar a Deià buscant simplement un paisatge bonic.
Hi va trobar un lloc on viure i escriure.
I la seva presència va contribuir decisivament a consolidar la fama internacional del poble com a refugi de creadors.
Quan un poble es converteix en una comunitat d’artistes
A partir d’aquí, Deià va començar a adquirir una reputació molt particular.
No era simplement un poble mallorquí visitat per artistes.
Era un lloc on alguns d’ells decidien quedar-se.
La tranquil·litat, el paisatge, la llum mediterrània i la distància respecte dels grans centres urbans van crear unes condicions especials.
Al llarg del segle XX, escriptors, músics, pintors i altres creadors van passar per Deià.
Alguns hi van viure.
Altres hi van tornar repetidament.
I alguns van acabar incorporant el poble i el seu paisatge a la seva pròpia obra.
Així va néixer el mite de Deià, poble d’artistes.
Sa Foradada, el paisatge convertit en icona
Pocs llocs expliquen millor aquesta relació entre art i territori que Sa Foradada.
La gran roca que s’endinsa en el Mediterrani, perforada per un enorme forat, és una de les imatges més reconeixibles de la costa de Deià.
Des de les terres de Son Marroig, el paisatge s’obre cap al mar i mostra en una mateixa mirada la muntanya, les terrasses agrícoles i la costa.
No és casualitat que aquest sigui un dels paisatges més fotografiats de la Serra.
Aquí es concentra bona part del que fa singular Deià: pedra, muntanya, vegetació, llum i Mediterrània.
Un paisatge que també explica la històri
La importància de Deià no es troba només en els seus artistes.El poble permet entendre una cosa molt més interessant: com un territori pot acabar generant una cultura pròpia.Primer hi ha l’adaptació a la muntanya.Després apareix el paisatge agrícola.Més tard arriben els viatgers i els intel·lectuals.I finalment els artistes converteixen aquell paisatge en literatura, pintura, música i fotografia.
És un procés que es repeteix en diferents punts de la Mediterrània.Però a Deià aquesta relació ha estat especialment intensa.
Deià avui
El Deià actual és molt més conegut que aquell petit poble que va descobrir Robert Graves.
El turisme ha transformat profundament la Serra de Tramuntana i també el municipi.
La mateixa UNESCO assenyala que els processos tradicionals que han construït aquest paisatge han anat perdent força davant del creixement de les activitats turístiques. (UNESCO World Heritage Centre)
Això fa encara més important entendre què hi ha darrere de la imatge de postal.
Perquè Deià no és només un poble de cases de pedra davant del mar.
És el resultat d’una història molt més llarga.
El paisatge que va cridar els artistes
Potser no hi ha una única resposta a la pregunta de per què tants artistes van arribar a Deià.
Potser va ser la llum. Potser la muntanya. Potser el mar. Potser la tranquil·litat.
O potser la combinació de totes aquestes coses.
El que sí que sembla clar és que els artistes no van inventar Deià.
El paisatge ja hi era.
Ells el van mirar, el van interpretar i, en alguns casos, el van convertir en part de la seva obra.
I és precisament això el que fa que Deià sigui interessant per entendre el Mediterrani:
un petit territori pot arribar a convertir-se en una gran font d’inspiració cultural.
Entre la Serra de Tramuntana i la Mediterrània, Deià va acabar fent-se un lloc en la història de l’art i de la literatura.
No perquè busqués convertir-se en un refugi d’artistes.
Sinó perquè el seu paisatge ja tenia alguna cosa que els artistes van saber reconèixer.
referents web editorials
–La casa de Robert Graves :https://www.lacasaderobertgraves.org/
-CAIB–Lluis Salvdor d´Austria : https://www.caib.es/sites/lluissalvador/ca/biografia_extensa
-Serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial: https://serradetramuntana.net/es/