Molt abans que Màlaga es convertís en una de les ciutats més conegudes de la Costa del Sol, aquest mateix litoral ja formava part de les grans rutes comercials del Mediterrani.
Fa més de dos mil set-cents anys, els fenicis van arribar a aquestes costes procedents de la Mediterrània oriental i hi van fundar Malaka, un enclavament portuari que acabaria convertint-se en un dels grans punts de contacte entre diferents pobles i cultures.
La història de Màlaga comença, en bona part, mirant cap al mar.
Malaka, una ciutat oberta al Mediterrani
Els fenicis eren grans navegants i comerciants. Procedents principalment de les ciutats de la costa del llevant mediterrani, van establir nombrosos assentaments al llarg de les costes del sud de la Península Ibèrica.
Malaka va néixer en aquest context.
La seva situació, protegida per la badia i pròxima a les desembocadures dels rius Guadalmedina i Guadalhorce, oferia bones condicions per a la navegació, el comerç i la comunicació amb l’interior.
Des d’aquí es podia navegar cap a altres enclavaments del Mediterrani occidental i mantenir contactes comercials amb el nord d’Àfrica.
El comerç com a motor del territori
Els fenicis van crear una extensa xarxa comercial basada en el mar.
A Malaka circulaven productes procedents de diferents territoris mediterranis, mentre els recursos de la zona eren incorporats a aquestes rutes. Entre els productes vinculats a l’activitat fenícia hi havia metalls, ceràmica, productes agrícoles i especialment els recursos relacionats amb la pesca i la transformació dels aliments.
La ciutat formava part, per tant, d’un sistema molt més ampli.
El Mediterrani no era una frontera que separava territoris: era la via que els connectava.
La indústria del peix
Un dels aspectes més característics de la presència fenícia a la costa malaguenya és la seva relació amb el mar.
Els fenicis van desenvolupar tècniques pioneres per conservar el peix mitjançant la salaó i altres processos d’elaboració. Aquest tipus d’activitat va adquirir una gran importància al llarg de les costes mediterrànies i atlàntiques del sud peninsular, posant les bases d’una indústria que segles més tard, en l’època romana, arribaria a la seva màxima esplendor amb la producció del famós garum (la preuada salsa de peix de l’antiguitat).
El peix, la sal i els productes derivats viatjaven per mar cap a altres territoris en àmfores fabricades als terrissars de la mateixa zona. Així, el litoral malagueny es convertia en un espai estratègic de producció, comerç i intercanvi connectat amb tot el món conegut.
La petjada fenícia
Els materials trobats en excavacions han revelat habitatges, ceràmiques, objectes d’ús quotidià i espais relacionats amb activitats artesanals i comercials. Entre els testimonis més interessants destaquen les restes de la muralla fenícia conservades sota l’edifici del Rectorat, així com els jaciments del carrer San Agustín o del mateix Museu de Màlaga, que permeten entendre l’evolució d’aquest assentament mil·lenari al bell mig del centre històric.
Entre Orient i Occident
La importància de Malaka no depenia únicament de la seva situació geogràfica.
També era conseqüència de la seva capacitat per actuar com a punt de trobada entre mons diferents.
Els fenicis van portar noves formes de comerç, tècniques artesanals, productes, costums i tradicions religioses. En contacte amb les poblacions locals, es va desenvolupar una societat mediterrània diversa i dinàmica.
Màlaga es convertia així en un territori de contacte entre Orient i Occident, entre Àfrica i Europa, entre el món marítim i l’interior peninsular.
Una història que continua mirant al mar
Segles després, romans, visigots i musulmans continuarien deixant la seva empremta en aquesta mateixa ciutat.
Però la fundació fenícia de Malaka marca un moment fonamental: l’inici d’una trajectòria històrica estretament vinculada al Mediterrani.
Quan avui contemplem la badia de Màlaga, el port o el perfil de Gibralfaro, estem observant un paisatge que ha estat testimoni de milers d’anys d’intercanvi.
Màlaga va néixer davant del Mediterrani i gràcies al Mediterrani.
La seva història no es pot entendre sense les rutes marítimes que durant segles van unir aquestes costes amb altres ciutats i pobles de l’altra riba.
Potser aquesta és una de les millors maneres d’entendre Màlaga: no com el final d’un territori, sinó com una porta oberta al Mediterrani.
REFERENTS WEB
Malaga Fenicia: https://www.turixe.com/es/malaga-fenicia
Museu de M:àlaga: Consulta les col·leccions i horaris al web de Museus d’andatusia.
Rectorat UMA: Descobreix l’estudi de la Malaka arcaica a la Universitat de Màlaga.
Cerro del Villar: Amplia els detalls de l’assentament al portal de la Fundación Málaga.
Rutes Urbanes: Localitza les restes fenicies al mapa de Rutes Arqueològiques de Màlaga.