Molt abans de les ciutats, dels temples i de l’escriptura, les muntanyes de la façana mediterrània de la península Ibèrica ja conservaven representacions de persones, animals, escenes de caça i símbols.
Aquest patrimoni, repartit per centenars de coves i abrics, constitueix un dels grans conjunts d’art rupestre prehistòric d’Europa.
la memòria pintada sobre la roca
L’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) va ser inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. El conjunt inclou jaciments de Catalunya, Comunitat Valenciana, Aragó, Castella-la Manxa, Regió de Múrcia i Andalusia.
Un art a l’aire lliure
Una de les característiques més singulars d’aquest patrimoni és que moltes de les pintures no es troben en grans coves profundes, sinó en abrics rocosos oberts al paisatge.
Les parets de la roca es converteixen en un llenç natural. Hi apareixen cérvols, cabres, bous, arquers i figures humanes, sovint representats en escenes que semblen mostrar activitats de caça, dansa o possibles rituals.
Els investigadors no poden determinar amb exactitud el significat de totes aquestes representacions. Però les pintures ens permeten acostar-nos a la manera com les comunitats prehistòriques observaven i representaven el seu entorn.
Un gran territori rupestre
L’ARAMPI no correspon a un únic jaciment. És un extens conjunt de llocs arqueològics que s’estén per diferents territoris mediterranis i zones muntanyoses de l’interior.
A Catalunya destaca la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues, un dels conjunts més coneguts de l’art rupestre català. També tenen especial interès els jaciments de les Muntanyes de Prades i del Montsant.
La Comunitat Valenciana conserva una concentració excepcional, amb conjunts com la Valltorta-Gasulla, Morella la Vella, el Pla de Petracos i la Sarga.
A Aragó, les pintures rupestres formen part de diversos espais culturals, entre els quals destaquen els parcs culturals del Río Vero, Río Martín, Maestrazgo i Albarracín.
Castella-la Manxa, la Regió de Múrcia i Andalusia completen aquest gran patrimoni, amb nombrosos abrics i conjunts rupestres.
Pintures inseparables del paisatge
Un dels valors de l’art rupestre de l’Arc Mediterrani és la seva relació amb el territori.
La muntanya, els barrancs, la vegetació, la llum i la mateixa roca formen part de l’experiència. No estem davant d’obres traslladades a un museu, sinó davant d’un patrimoni que continua al mateix lloc on va ser creat.
Això permet entendre aquestes pintures no només com a manifestacions artístiques, sinó també com una forma antiga de relacionar-se amb el paisatge.
Un patrimoni que encara parla
Les figures pintades sobre la roca han sobreviscut durant milers d’anys. No sabem què pensava exactament cada persona que les va crear, però encara podem observar què va decidir representar.
Animals, caçadors, grups humans i símbols formen una extraordinària memòria visual de la prehistòria mediterrània.
L’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani és, així, molt més que una col·lecció de pintures antigues. És una xarxa de llocs que connecta art, paisatge i història humana al llarg de centenars de quilòmetres.
Un patrimoni que va néixer en la roca i que, milers d’anys després, encara forma part del Mediterrani.
Referents web
Ministeri de Cultura — ARAMPI — Informació sobre l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. UNESCO — Art Rupestre de l’Arc Mediterrani — Fitxa del Patrimoni Mundial, inscrit el 1998.