Katherin Wermke és una fotògrafa alemanya establerta a Barcelona amb més de dues dècades de trajectòria internacional. Fundadora de Barcelona Photographer i cofundadora de Photo Utopia, combina la fotografia publicitària, documental i de retrat amb una sòlida tasca docent. En aquesta entrevista repassem el seu recorregut professional, el seu vincle amb Barcelona i la visió amb què ha construït una carrera global des de la ciutat.
FOTOGRAFIA INTERNACIONAL DES DE BARCELONA
Katherin Wermke va néixer el 1977 a Colònia (Alemanya). Als 22 anys es va traslladar a Barcelona gràcies a una beca Erasmus per cursar estudis a la Universitat Pompeu Fabra.
Es va formar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i va completar la seva formació a la School of Visual Arts i al International Center of Photography de Nova York.
TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL
-Amb una trajectòria professional de més de 20 anys, és creadora i directora de Barcelona Photographer desde 2005, una marca orientada al mercat internacional i especialitzada en fotografia publicitària, de retrat i corporativa, amb projectes desenvolupats per a clients i esdeveniments d’abast global.
-Es cofundadora de Photo Utopia, un estudi de fotografia a Barcelona concebut com un espai de creació audiovisual, formació professional i lloguer de platós per a produccions fotogràfiques i audiovisuals.
-Ha participat com a ponent al International Media Forum of Young Journalist Leaders, celebrat al State Hermitage Museum de Sant Petersburg (Rússia), on va presentar el seu treball documental realitzat al sud de l’Índia, Dubai, Barcelona i Nova York. És membre activa de l’Asociación de Fotógrafos Profesionales de España i col·labora amb l’ONG Street Heroes of India i Azada Verde.
-En l’àmbit docent, imparteix tallers de retrat i el curs d’especialització en producció fotogràfica a l’IEFC i a Elisava (Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona) imparteix el mòdul d’il·luminació avançada del màster de Fotografia i Disseny.
CONVERSEM AMB KATHERIN WERMKE
Sobre els seus inicis, la seva arribada a Barcelona i la creació de Barcelona Photographer
1. Com es va despertar el seu interès per la fotografia?
-El meu interès per la fotografia va sorgir el 1999, quan vaig viatjar a Ciutat de Mèxic per treballar en el sector audiovisual al canal de televisió MVS Noticias. Durant aquella etapa sempre duia amb mi una càmera analògica, una Nikon F50, amb la qual vaig començar a documentar el país amb pel·lícula mentre viatjava per diferents indrets.
-El contacte directe amb la realitat mexicana, la seva gent, els colors i la vida quotidiana va despertar en mi un interès clar pel fotoperiodisme i per la fotografia com a eina per explicar històries. Aquella experiència va ser clau per orientar el meu desenvolupament posterior dins de la fotografia professional.
2. Quin interès la va portar a triar Barcelona?
-Vaig arribar a Barcelona gràcies a una beca Erasmus que vaig obtenir a través de la Universitat de Colònia, a Alemanya, on estudiava Comunicació Audiovisual. La beca em va permetre continuar els estudis a la Universitat Pompeu Fabra.
Durant aquella etapa vaig tenir accés a un laboratori analògic a la universitat, on vaig passar moltes hores treballant i experimentant. Aquest contacte intens amb el procés fotogràfic analògic va reforçar encara més el meu interès per la fotografia i va ser determinant perquè decidís formar-me professionalment en aquesta disciplina.
3. Quina va ser la idea que hi havia darrere de la creació de Barcelona Photographer?
-El meu objectiu en fundar Barcelona Photographer va ser desenvolupar una marca orientada al mercat internacional, capaç d’oferir serveis a clients i esdeveniments internacionals a Barcelona amb una fotografia sòlida, professional i coherent. Paral·lelament, el projecte va néixer amb una clara vocació formativa, amb tallers i formació en fotografia en anglès des dels inicis.
La teoria i l’experiència s’uneixen en la pràctica: pots descobrir com Katherin Wermke va dur les seves idees a la pràctica en el projecte Drops in the Ocean, una sèrie de fotografies en blanc i negre que documenta el seu treball amb infants en risc d’exclusió social a l’Índia.
DROPS IN THE OCEAN
Fotografia, identitat i resiliència a l’Índia
Una sèrie de 24 imatges en blanc i negre que van més enllà del documental per convertir-se en una eina de transformació emocional.
Un projecte de fototeràpia de Katherin Wermke amb infants en risc d’exclusió social als centres Don Bosco
En el context de la fotografia social a l’Índia, «Drops in the Ocean» es presenta com una col·lecció de 24 imatges en blanc i negre preses durant un projecte d’assistència psicosocial en centres educatius i orfenats de Don Bosco situats a Bangalore, Mysore i Kochi.
La fotoperiodista Katherin Wermke, col·laboradora de l’ONG Street Heroes of India, va conviure durant diversos mesos amb infants i joves en risc d’exclusió social. Durant la seva estada, no només va documentar el seu dia a dia, sinó que també va impulsar un projecte de fototeràpia als mateixos centres.
Les imatges capten la rutina dels infants tant en l’entorn escolar com fora de les aules, i mostren moments d’intimitat, joc i aprenentatge.
A través de tallers de retrat, els participants van descobrir el poder de la imatge com a eina per alliberar emocions, construir la seva pròpia mirada i expressar la seva identitat. L’autoretrat es va convertir en un exercici de reconeixement personal, mentre que fotografiar els companys va fomentar l’empatia i la connexió entre ells.
Petites històries, aparentment insignificants, que juntes formen un oceà de resiliència, identitat i humanitat.
REFLEXIÓ SOBRE Photo-Utopia
Amb Katherin Wermke com a cofundadora i directora artística, la iniciativa vol connectar el talent local i internacional en un entorn de creativitat i diàleg visual. Photo-Utopia va néixer per crear oportunitats de visibilitat real i professionalització dins del sector de la fotografia contemporània. Fomentar la comunitat visual i l’experimentació artística a través d’esdeveniments, presentacions i col·laboracions. Funciona com a galeria, estudi i centre de producció audiovisual, i ofereix tallers, exposicions i suport a projectes personals i col·lectius.
Què significa per a tu aquesta «utopia» aplicada a la fotografia?
Per a mi, la utopia no és una fantasia, sinó una actitud. Photo Utopia parteix de la convicció que la fotografia pot ser pensament, no només producció. És un espai on la imatge es treballa amb intenció crítica i sensibilitat humana.
-En quin moment neix i per què ara?
Photo Utopia neix en plena pandèmia de la covid, en un moment de pausa i incertesa per a tot el sector cultural. En lloc d’esperar que la situació s’estabilitzés, vam decidir crear. Com a cofundadora, vaig sentir que era el moment de construir un espai alineat amb els canvis que estàvem vivint.
Va ser un acte de convicció: apostar per la comunitat i la profunditat precisament quan tot era inestable. D’aquesta necessitat de replantejar el model creatiu sorgeix Photo Utopia.
-Què el fa diferent d’altres espais de Barcelona?
Photo Utopia no es defineix per un format, sinó per una mirada. És alhora estudi, galeria i espai formatiu, però sobretot és un ecosistema creatiu on conviuen la producció i el pensament. La diferència rau en l’enfocament: profunditat, diàleg i coherència ètica.
-La fotografia documenta o interpreta la realitat?
Avui la fotografia interpreta inevitablement. Cada imatge implica una decisió. El que és rellevant no és la suposada neutralitat, sinó la consciència i la responsabilitat amb què es construeix aquesta mirada.
-Quines mirades t’interessa impulsar?
M’interessen les mirades amb identitat, contingut i posicionament. Hi ha una saturació d’imatges estèticament correctes, però conceptualment febles. Impulsar projectes amb intenció i pensament crític és una prioritat.
-Com es pot mantenir la identitat sense limitar la llibertat creativa?
La identitat no s’imposa des de l’estètica, sinó des dels valors. Quan hi ha una base clara —ètica, respecte i profunditat—, la diversitat enforteix el projecte en lloc de fragmentar-lo.
–Quin paper tenen l’experimentació i l’error?
Són elements estructurals. Sense risc no hi ha evolució. Photo Utopia defensa el procés com a part central de la pràctica artística, i això inclou l’error com a motor de descobriment.
-Què canvia quan es crea en comunitat?
La creació esdevé més exigent i més rica. El diàleg amplia la perspectiva i eleva el nivell conceptual dels projectes.
-Què et sorprèn del treball de les persones que hi participen?
La capacitat de transformació quan hi ha un entorn segur. És aleshores quan apareixen propostes més honestes i madures.
-Què ha deixat d’interessar-te i què et motiva ara?
Ha deixat d’interessar-me la fotografia orientada exclusivament a l’aprovació externa. M’interessa el treball amb profunditat, coherència i recorregut. Em motiva generar contextos on la imatge tingui pes i no només visibilitat.
-Com es pot crear amb profunditat en un context de sobreproducció?
Des de la pausa i l’edició conscient. No es tracta de produir més, sinó de produir millor. En un entorn saturat, la coherència i la reflexió marquen la diferència.
Si Photo Utopia desaparegués demà, què t’agradaria que en quedés?
M’agradaria que en quedés una comunitat activa i una manera d’entendre la fotografia des de la responsabilitat i la consciència. Els espais físics són temporals; la manera de mirar i de crear, si és sòlida, perdura.