«EL QUE NO ES VEU PERÒ ES NOTA»
Artista visual, muralista, rapera i creadora de HEAL HOP®. Una trajectòria entre la pintura, la poesia rapejada, el disseny audiovisual i el graffiti, amb una mirada crítica sobre les realitats que condicionen la vida col·lectiva.
Una vocació que comença a la infància
Núria Alemany Rovira (Girona, 1984), coneguda com a NEVE, comença a pintar des de petita. La participació obligada en concursos escolars, però, acaba convertint una activitat espontània en una experiència d’exigència i competició. L’artista deixa de pintar durant aproximadament vint anys.
Aquesta experiència ajuda a entendre la importància que avui concedeix a la llibertat d’expressió i a la motivació en els processos de creació i aprenentatge.
La poesia rapejada i els orígens musicals
Durant l’adolescència comença a escriure poesia rapejada. La paraula i el ritme esdevenen una forma de qüestionar la realitat i construir una veu pròpia. A principis dels anys 2000 funda Rapapolvo, projecte que desenvolupa una primera etapa entre el 2002 i el 2009.
La seva relació amb la cultura Hip Hop no es limita a la música: constitueix una de les arrels de la seva pràctica artística, de la seva manera d’entendre el graffiti i de la metodologia educativa que desenvoluparà posteriorment.
Comunicació visual i art digital
Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa en comunicació visual, disseny gràfic, motion graphics i animació digital 2D i 3D. Durant una estada a Mèxic, entre el 2011 i el 2012, participa en treballs de comunicació gràfica relacionats amb una campanya política.
La conceptualització, la relació entre imatge i paraula i la construcció de discursos visuals passen a formar part del seu procés creatiu.
El retorn a la pintura: l’esprai com a llenguatge
Quan reprèn la pintura, NEVE troba en l’esprai una eina que li permet explorar les possibilitats del realisme, la figuració, els contrastos i les grans superfícies. Per a l’artista, el domini tècnic i la intencionalitat conceptual són inseparables.
«La tècnica dona valor a l’obra, és per això que treballo amb l’esprai, una eina que representa un repte, tant pel petit com pel gran format.»
Murals que interpel·len la societat
El carrer és un espai de diàleg que no exigeix entrar en una galeria per trobar-se amb l’art. Els seus murals aborden qüestions com el consumisme, la identitat, les desigualtats, la memòria urbana i les relacions humanes.
MORE, LESS, HERE, NOW — Brooklyn, Nova York (2023)
Una reflexió visual sobre els imperatius del consum i els missatges que dirigeixen les nostres decisions quotidianes, sovint sense que en siguem conscients.
LES NOSTRES MIRADES TENEN VEU PRÒPIA — Girona (2025)
En col·laboració amb Down Catalunya, NEVE treballa el retrat amb esprai per situar la singularitat de les persones representades al centre de la mirada pública.
OBRIM CAMINS, TRENQUEM BARRERES — Girona (2026)
Una composició vinculada al 8M que aborda la lluita intergeneracional de les dones, les conquestes socials i els obstacles que encara persisteixen.
SOM BARRI PER VIURE-HI — Sant Pere de Galligants (2024)
Una intervenció que posa en valor la vida quotidiana, els oficis, les històries i els vincles que construeixen la identitat col·lectiva d’un barri.
SOLITUD NO BUSCADA — Girona (2026)
Un mural per fer visible una realitat invisible. En el marc de la vuitena edició del festival Monar’T, celebrada als barris de Santa Eugènia de Ter i Can Gibert del Pla de Girona, NEVE situa la solitud no buscada al centre d’una intervenció artística que transforma el carrer en un espai de reflexió col·lectiva. L’obra recupera una pregunta essencial: com pot sentir-se sola una persona que viu envoltada de gent?
La solitud no sempre equival a l’absència física de companyia. També pot aparèixer quan falten vincles significatius, quan no ens sentim escoltats o quan la nostra presència passa inadvertida. La gran mirada que protagonitza el mural interpel·la qui hi passa pel davant: ens recorda que veure algú no és necessàriament reconèixer-lo i que compartir un espai no significa, per si mateix, formar part d’una comunitat.
La mirada i les paraules. La proposta incorpora les expressions «ELS SOMRIURES SÓN DE TOTHOM» i «ALGÚN DÍA FLORECERÁN LOS ALAMBRES». La primera evoca un gest humà compartit, sense exclusions; la segona introdueix una tensió entre la duresa dels filferros i la possibilitat que hi floreixi alguna cosa. El contrast entre la força visual de l’ull, el color i el llenguatge escrit convida a pensar en el reconeixement, l’esperança i la necessitat de cuidar els vincles.
El projecte dialoga amb la filosofia artística de NEVE, resumida en la frase «EL QUE NO ES VEU PERÒ ES NOTA». En aquest cas, allò invisible és una experiència emocional i social que pot condicionar profundament la vida quotidiana. L’objectiu de la peça no és il·lustrar un problema ni oferir una solució fàcil, sinó despertar consciència i provocar una mirada diferent sobre les persones que tenim a prop.
Del mur al barri. La ubicació de l’obra dins de Monar’T és part del seu sentit. A diferència d’una peça concebuda només per a una sala d’exposicions, el mural conviu amb els recorreguts, les converses i les rutines del veïnat. Això permet que la pregunta sobre la solitud surti dels espais especialitzats i entri en la vida pública: què fem perquè les persones del nostre entorn se sentin escoltades, reconegudes i vinculades?La intervenció combina la dimensió plàstica del muralisme —composició, escala, cromatisme i tècnica amb esprai— amb una voluntat de generar diàleg.
És una mostra de com NEVE entén l’art urbà: una pràctica artística amb identitat pròpia que pot, alhora, activar preguntes sobre la manera com convivim.
Fer visible allò que no es veu
«EL QUE NO ES VEU PERÒ ES NOTA» sintetitza una manera d’entendre l’art que va més enllà de comunicar un missatge: busca generar consciència. Les estructures de poder, els prejudicis, les formes d’exclusió i els mecanismes de validació sovint passen inadvertits, però condicionen les relacions humanes.
En les seves reflexions sobre el lideratge i l’espai que ocupen les dones, NEVE planteja una pregunta: què passa quan una dona no només participa, sinó que dirigeix, decideix i no necessita que un home validi les seves decisions?
L’artista també qüestiona les contradiccions d’entorns que defensen públicament valors transformadors mentre poden reproduir jerarquies en les relacions quotidianes. La seva crítica no es limita a una oposició entre homes i dones: interroga les conductes i els abusos de poder, independentment de qui els exerceixi.
Com un arbre que no demana permís per estendre les branques, les persones haurien de poder ocupar el seu espai sense haver de desplaçar ningú.
Art, consciència i construcció cultural
S’han establert paral·lelismes entre la manera d’entendre l’art de NEVE i plantejaments de bell hooks, per la relació entre educació, llibertat i consciència crítica, i de Nicolas Bourriaud, per l’atenció a les relacions humanes i al diàleg que pot generar una pràctica artística.
No es tracta de reduir la seva obra a una teoria, sinó d’identificar punts de contacte: representar allò que no es veu, provocar preguntes i obrir espais de relació que contribueixin a construir cultura. Abans de publicar, cal documentar qui ha formulat aquestes comparacions.
HEAL HOP®: art i educació
Des del 2019, NEVE desenvolupa HEAL HOP®, una metodologia artística i pedagògica que connecta el rap, el graffiti i l’escriptura creativa amb el pensament crític, l’expressió personal i la participació col·lectiva.
La finalitat no és només aprendre una tècnica o completar una obra. És generar condicions perquè les persones experimentin, desenvolupin criteri i construeixin una veu pròpia. La seva experiència infantil amb la pintura dona una dimensió especial a aquesta aposta per una educació artística sense imposicions innecessàries.
Més informació sobre HEAL HOP® →
Rapapolvo: una altra dimensió de NEVE
Rapapolvo forma part de la identitat de NEVE des de principis dels anys 2000. Després d’una primera etapa i d’una llarga interrupció, el projecte retorna en format de banda, amb NEVE al capdavant de la veu, la composició i la direcció artística.
La història musical, les seves etapes i el retorn es desenvolupen en una pàgina pròpia. DESCOBREIX LA HISTÒRIA DE RAPAPOLVO →
Una trajectòria, múltiples llenguatges
La pintura, la poesia rapejada, la comunicació visual, el graffiti, el muralisme i l’educació formen part d’una mateixa trajectòria creativa. En totes aquestes disciplines, NEVE busca interpel·lar les persones, despertar consciències i generar diàleg.
«EL QUE NO ES VEU PERÒ ES NOTA» és, alhora, una premissa artística i una invitació a mirar allà on habitualment no mirem.
Conversa amb NEVE
Un espai per aprofundir en la seva trajectòria, la mirada artística i el diàleg entre graffiti, música i educació. Aquí s’incorporarà l’entrevista audiovisual quan estigui disponible.
CONNECTA AMB NEVE
· Las cosas por su nombre HEAL HOP®
· WebInstagram · NEVEInstagram
· Las cosas por su nombre
ALTRES REFERENTS WEB
-NEVE —Revista GIDONA: L’artista conceptual que treballa a través del Hip Hop.(Pag. nº66)
-Blanes-Espai Jove Taller de Grafit 2026
-GIRONA FM- NEVE presenta mural pel 8m :memoria feminista
-UN PERIODISTA DE BOLSILLO -Nuria Alemany: Ilustradora de palabras.