El 6 d’octubre de 1993, Jean-Michel Jarre va actuar a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, a Barcelona, dins de la gira internacional Europe in Concert. El concert va tancar el recorregut espanyol de la gira, després de les actuacions a Santiago de Compostel·la, Sevilla i Madrid.
L’esdeveniment formava part de la presentació en directe de Chronologie, l’àlbum que Jarre havia publicat aquell mateix any i que estava inspirat, en part, en les reflexions sobre el temps i l’univers del físic Stephen Hawking.
Més enllà de la música, aquella gira representava una determinada concepció de l’espectacle audiovisual: la integració de la música electrònica amb la il·luminació, les projeccions, la tecnologia escènica i els efectes visuals.
La gira europea
Europe in Concert va ser concebuda com una gran gira d’estadis europeus. A diferència dels espectacles urbans que Jean-Michel Jarre havia realitzat anteriorment a ciutats com Houston o París, en aquesta ocasió l’escenari es podia adaptar als diferents recintes de la gira.
A Espanya, el recorregut va passar per quatre ciutats: Santiago de Compostel·la, Sevilla, Madrid i Barcelona. L’actuació de l’Estadi Olímpic de Montjuïc va constituir l’última parada d’aquest tram espanyol.
Música, arquitectura i tecnologia
El muntatge escènic ocupava una part important de l’espai de l’Estadi Olímpic. Una gran estructura metàl·lica servia de suport als instruments electrònics, les pantalles i els diferents elements d’il·luminació.
En un moment en què les tecnologies digitals començaven a transformar les produccions musicals, els espectacles de Jarre incorporaven aquests recursos com una part essencial de la posada en escena.
Les projeccions sobre grans superfícies, els sistemes d’il·luminació, els làsers i els focs artificials formaven un conjunt audiovisual sincronitzat amb la música.
Entre els elements més reconeixibles de l’espectacle hi havia l’arpa làser, un dels instruments escènics associats a la trajectòria de Jarre. Els seus feixos de llum verda convertien la interpretació en una experiència també visual.
Els músics i el repertori
Jean-Michel Jarre va comptar amb diversos músics durant la gira. Entre ells hi havia Guy Delacroix, al baix; Sylvain Durand, als teclats, i el guitarrista Patrick Rondat, procedent de l’àmbit del rock progressiu.
La presència de Rondat introduïa un component de guitarra elèctrica especialment visible en alguns dels passatges de l’espectacle, establint un diàleg entre la música electrònica de Jarre i el llenguatge del rock.
El repertori interpretat a Barcelona combinava peces de Chronologie amb composicions anteriors de la seva trajectòria:
- Countdown
- Chronologie 2
- Chronologie 3
- Equinoxe 4
- Chronologie 5
- Digisequencer
- Chronologie 6
- Magnetic Fields 2
- Chronologie 8
- Equinoxe 8 – Band in the Rain
- Oxygene 4
- Rendez-vous 4
- Rendez-vous 2
- Chronologie 4
Aquesta combinació permetia relacionar el material més recent amb algunes de les obres que havien definit la trajectòria internacional de Jarre des de la dècada dels setanta.
-Veure tota la cronología en YouTube de Barcelona Stadium 1993 -Per MEGA CONCERT
TV3 i la documentació del concert
L’actuació de Barcelona també va quedar documentada per la televisió catalana. TV3 va dedicar un seguiment especial al concert i al procés de preparació del muntatge a l’Estadi Olímpic.
Les imatges mostraven tant l’espectacle com els treballs tècnics necessaris per construir l’escenari, instal·lar els equips i preparar els diferents elements audiovisuals.
Aquest material constitueix avui un document d’interès per entendre com es plantejaven les grans produccions de música electrònica en directe a començaments de la dècada de 1990.
Part de les imatges enregistrades durant la gira es van utilitzar posteriorment en les edicions audiovisuals relacionades amb Europe in Concert.
Barcelona, 1993
El concert de Jean-Michel Jarre a l’Estadi Olímpic de Montjuïc es pot situar, per tant, en un moment de transformació de l’espectacle musical en directe. La música electrònica ja no es presentava únicament com una experiència sonora, sinó com una proposta en què tecnologia, arquitectura, imatge i interpretació compartien el mateix espai.
Tres dècades després, les imatges conservades del concert permeten recuperar aquella experiència i observar també les formes de producció audiovisual pròpies dels anys noranta.
Reportatge de TV3 — Jean-Michel Jarre: Europe in Concert, Barcelona 1993 — 12:32