Àngela Batlle, pintora autodidacta de 88 anys, explica en aquesta entrevista com va començar a pintar fa cinc anys, què ha descobert a través de la pintura i com aquesta activitat ha canviat la seva manera de mirar el món. Una conversa sobre creativitat, aprenentatge i la il·lusió de començar de nou.
–Àngela, com va començar la teva relació amb la pintura? Recorda quin va ser el moment en què vas decidir posar-te a pintar?
A mi m’agraden les manualitats. Faig punt de coixí una vegada a la setmana, a classe. Vaig trobar que era poca cosa i que havia de fer alguna cosa més. Així que em vaig apuntar a dibuix, però a la quarta classe li vaig comentar al professor que volia deixar les classes. I el professor no em va donar permís. Em va dir: «Tu continues».
I fins aquí.
-La pintura ha canviat la teva manera de mirar les coses que l’envolten?
« Sí, ha canviat la meva manera de mirar les coses. Com és el cel… els arbres… que tenen un tros de tronc, un tros de fulles, torna a continuar un tros de tronc que no té fulles i al final hi ha una mermada de fulles impressionant… Son coses que me van donant una visió diferent de lo que jo abans mirava. Ja dic, el cel m’impressiona bastant… les aigües de les fonts… Sí, moltes coses ».
–Què és el que he descobert quan he començat a pintar de gran?
« Continuem amb els arbres, les fulles, no totes tenen el mateix color. Un verd més fort, un verd més clar, un groguenc… coses així és el que et fa impressiona. El canvi de colors amb un sol amb un sol arbre i pots trobar molts i molts de verds, m’ha agrada».
-Què diuen les persones grans quan saven que pinto?
« Doncs… bueno, en veient els els resultats em diuen que és encertat el que jo comenci a pintar encara que sigui gran. Més aviat és per distreure’m, no per guanyar cèntims. A mi… bueno, si puc cobrir despeses, doncs perfecte, però si no, doncs mireu, un capritx que tens. No vaig al cine, no vaig enlloc, doncs un capritx que tens.»
-Què significa per tu que altres persones puguin dir algo al contemplar els teus quadres?
«Sempre tinc por que hi trobin fallos. Perquè és clar, jo no tinc un coneixement exacte de la pintura, sinó que pinto a la meva pròpia voluntat, no sé si ho faig bé o malament, però a Sant Jordi m’han donat la resposta: que sí agraden els meus quadres. Siguin ben fets o siguin mal fets, siguin encertant els colors o no, però agraden. O sigui que estic molt agraïda.»
-Després d’aquests cinc anys, què ha descobert sobre vostè mateixa a través de la pintura?
«Pues desprès de que cinq anys de pintura…No més tinc una una cosa al cap, que m’agradaria molt aprendre de fer les cares, perquè les cares, normalment, sempre faig les persones d’esquenes, així m’estalvio la cara. Els hi faig un bon pentinat i endevant!, els ratxes que diuen. M’agradaria saber pintar de debò, tal com tal com fa gent que tenen un fondo. Jo no tinc cap fondo, jo jo ho faig com el tel a la llet, pel cim i anar fent.»
–Hi ha algun quadre que encara tingui pendent de pintar?
«De quadres n’hi ha molts que m’agradaria saber pintar, però em sembla que… que he d’esperar més temps. No m’hi veig en cor encara. Bueno, sóc molt atrevida, però per fer una xapussa, prefereixo més no fer-la.»
-Què li diries a una persona que pensa que ja és tard per començar a pintar?
«Pues si alguna persona em digués alguna cosa que per què és tard per començar una activitat, pues mai. Mai és… és enriquidor, és molt en… bueno, enriqueix a la persona el poder fer coses diferents de les que has fet durant tota una llarga vida. Haleshores jo crec, jo estic molt orgullosa de… d’haver-me posat a pintar, cosa que a la quarta… a la quarta classe volia plegar. Però, sort del professor que devia… devia veure alguna cosa bona en mi perquè continués, i inclús alguns dels dibuixos que jo feia els presentava com a molt ben fets a tots els altres alumnes. O sigui això també t’omple i dius: «Vale, sembla que has encertat aquest capritx que tenies de voler pintar».
COMIAT D´ANGELA
«I fins aquí. Vale? Gràcies per haver-me ensenyat ara a estar a Facebook, perquè fins ara no en sabia.
Fins a retrobar-nos. On anar…»
ENTREVISTA FETA A ANGELA BATLLE EL DIA 23 DE SETEMBRE DE 2026