el Mediterrani entre el mar i Sierra Nevada
Al sud de la província de Granada, entre les muntanyes i el Mediterrani, s’estén un dels territoris més singulars del litoral andalús: la Costa Tropical.
El seu nom no és una simple metàfora. La proximitat de Sierra Nevada, l’orientació de la costa i la protecció davant dels vents freds del nord han afavorit un microclima que permet el cultiu de fruites tropicals com l’alvocat, el mango i la xirimoia.
El resultat és un paisatge poc habitual a Europa, on les valls verdes arriben fins al mar.
Però la singularitat d’aquest territori no es troba només en el clima. La Costa Tropical és també una terra de penya-segats, cales, valls i muntanyes, amb una relació constant entre el mar i l’interior. La seva situació estratègica, davant del nord d’Àfrica i entre grans vies mediterrànies, va convertir-la durant segles en un territori cobejat per diferents pobles.
Un paisatge entre el mar i la muntanya
La costa granadina ofereix una successió de paisatges molt diversos. Al costat de grans platges apareixen trams rocosos, penya-segats i petites cales.
A poca distància de la costa s’aixequen les muntanyes, mentre que les valls d’Almuñécar, Salobreña i Motril conserven una important activitat agrícola. Aquesta proximitat entre mar, muntanya i terres de conreu és una de les principals característiques del territori.
La Costa Tropical comprèn diversos municipis costaners, entre els quals destaquen Almuñécar, Salobreña, Motril, Castell de Ferro i La Rábita.
Almuñécar: una ciutat oberta al Mediterrani
Almuñécar, l’antiga Sexi d’origen fenici, ocupa una posició privilegiada entre les valls dels rius Seco i Verde. Aquest espai conserva les empremtes de diferents cultures que van entendre aviat el valor estratègic d’aquest litoral.
El paisatge agrícola dels seus voltants, amb cultius tropicals, forma avui part de la identitat visual de la zona. Mar, vegetació i muntanya creen un territori especialment recognoscible.
Pocs paisatges resumeixen millor la Costa Tropical que Salobreña.
El nucli històric s’enfila sobre una roca que domina la plana agrícola i el mar. Al cim, el castell recorda la importància estratègica d’aquest enclavament durant l’època musulmana.
Des de les parts altes de la vila, el paisatge s’obre en dues direccions: d’una banda, el Mediterrani; de l’altra, la vega fèrtil. És precisament aquesta relació entre mar i territori agrícola la que dona a Salobreña una identitat tan particular.
La cultura de la canya de sucre
Un altre element fonamental del paisatge de la Costa Tropical és la seva antiga relació amb la canya de sucre.
Durant segles, les condicions climàtiques de la costa granadina van permetre desenvolupar una important indústria sucrera. El cultiu de la canya està documentat a la zona des de l’època d’al-Andalus, i aquesta activitat va deixar una profunda empremta econòmica, social i paisatgística.
Avui, aquest passat forma part del patrimoni cultural de la Costa Tropical, especialment a través de les antigues fàbriques i dels espais dedicats a conservar la memòria de la producció del sucre.
La Costa Tropical també és un territori de contacte.
Fenicis, romans i musulmans hi van deixar la seva empremta, afavorits per una situació geogràfica que connectava el sud de la Península amb el nord d’Àfrica. Al llarg de la costa encara es conserven restes arqueològiques, torres, fortificacions i altres testimonis d’aquest passat.
Aquesta superposició de cultures explica bona part de la personalitat del territori.
La Costa Tropical no és només una destinació de platja.
És un paisatge on la muntanya protegeix el mar, els cultius arriben fins a les poblacions i les restes de civilitzacions antigues conviuen amb una costa encara molt viva.
És també una bona mostra de la diversitat del Mediterrani: un espai capaç de reunir en pocs quilòmetres paisatges subtropicals, muntanyes, agricultura, patrimoni, pobles blancs i mar obert.
Granada també és Mediterrani. I la Costa Tropical és una de les expressions més singulars d’aquesta identitat.