1. La participació i la presa de decisions. Com es planteja la relació entre la direcció artística, els artistes participants, les entitats i el veïnat? Fins a quin punt les persones del barri intervenen en la definició dels temes, la selecció dels espais o el desenvolupament de les intervencions?
2. La filosofia de Blaublau. En parlar de la vostra pràctica, he trobat interessant la idea de treballar des del marge i la perifèria, donant visibilitat a espais i realitats que sovint queden fora dels circuits culturals més centrals. Us hi reconeixeu? Com definiríeu vosaltres aquesta manera de treballar?
No cal que siguin respostes llargues. M’interessa sobretot recollir la vostra pròpia visió per evitar interpretacions que no s’ajustin al que feu i donar a l’article una perspectiva rigorosa i fidel a la vostra feina.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració!
Benja
ArtMediterranean
La Mariona i l’Enric: art urbà i transformació
comunitària
El Festival monar’T de Girona: art, territori i comunitat
El Festival monar’T de Girona ha convertit els barris de Santa Eugènia de Ter i Can Gibert del Pla en espais de creació artística i trobada ciutadana. A través de la pintura mural, el projecte proposa una manera d’entendre l’art urbà que va més enllà de la intervenció estètica: les parets esdevenen superfícies de diàleg, expressió col·lectiva i reflexió sobre la realitat dels barris.
En aquest context, el muralisme adquireix una dimensió social. L’espai públic deixa de ser únicament un lloc de pas per convertir-se en un territori compartit, on conviuen identitats, experiències i formes diverses d’entendre la ciutat.
La singularitat del monar’T rau, precisament, en aquesta relació entre creació artística i vida quotidiana. La participació del veïnat, les entitats i els centres educatius forma part d’una concepció de la cultura que busca apropar els processos creatius a les persones i reconèixer el valor dels entorns que sovint queden fora dels circuits artístics més visibles.
Mariona Terrats i Enric Lucas: art, territori i mediació
Darrere d’aquesta manera d’entendre l’art urbà hi ha la feina de professionals que combinen creació, gestió cultural i relació amb el territori. Entre els noms vinculats a aquesta tasca hi ha Mariona Terrats Riera i Enric Lucas Parra, conegut artísticament com a Greendel.
Mariona Terrats Riera: la dimensió social de la cultura
La trajectòria de Mariona Terrats s’inscriu en l’àmbit de la gestió cultural i la creació artística. La seva feina permet abordar el muralisme no només com una pràctica visual, sinó també com una oportunitat per fer presents històries, memòries i realitats que mereixen més reconeixement.
Aquesta mirada situa la mediació cultural en un lloc central: establir relacions entre l’artista, l’entorn i les persones que conviuen diàriament amb les obres. D’aquesta manera, la intervenció artística pot esdevenir una forma d’interrogar la memòria local i de reforçar els vincles amb el lloc.
Enric Lucas Parra, (@Greendel15): el llenguatge del carrer
Enric Lucas Parra, artista urbà vinculat a Salt, desenvolupa la seva pràctica en relació amb la cultura del grafit i la intervenció artística en l’espai públic. El seu treball s’inscriu en un llenguatge que transforma les superfícies urbanes en suports d’expressió visual i estableix una relació directa amb l’arquitectura i l’entorn.
El mural de gran format modifica la percepció d’un espai quotidià i introdueix noves lectures sobre el paisatge urbà. La paret deixa de ser un element neutre i es converteix en part d’un relat que els habitants poden reconèixer, qüestionar o reinterpretar.
Blaublau: una mirada des del marge i la perifèria
La col·laboració entre Mariona Terrats i Enric Lucas també es relaciona amb el col·lectiu Blaublau, des d’on es pot situar la seva pràctica en un marc més ampli de reflexió sobre l’art i el territori.
La idea del marge i la perifèria permet qüestionar una concepció de la cultura excessivament concentrada en els centres històrics, els equipaments consolidats o els espais tradicionalment associats a la creació artística. Els barris també generen cultura, memòria i formes pròpies d’expressió, encara que aquestes no sempre ocupin el mateix lloc en els relats oficials de la ciutat.
Des d’aquesta perspectiva, intervenir en una paret no consisteix únicament a embellir-la. També implica observar l’entorn, entendre’n les particularitats i valorar com una obra pot relacionar-se amb les persones que hi viuen.
Aquesta mirada perifèrica no s’ha d’entendre com una oposició entre el centre i els barris, sinó com una manera d’ampliar el mapa cultural i reconèixer que la ciutat es construeix des de molts llocs alhora.
Les escoles com a espais de creació compartida
La dimensió participativa de l’art urbà també pot trobar continuïtat en els centres educatius. Els tallers vinculats a escoles com el Carme Auguet o la FEDAC Pont Major, esmentades en aquest projecte, permeten plantejar una aproximació a la creació artística en què l’alumnat no es limita a observar el resultat final.
El procés pot començar amb una reflexió sobre la identitat del barri, els espais compartits i la manera com les persones es relacionen amb el seu entorn. A partir d’aquí, l’experimentació amb els materials i la pintura introdueix els participants en un llenguatge artístic que també es construeix mitjançant la prova, la taca i l’error.
Aquesta manera de treballar amplia el sentit educatiu del muralisme. El valor de l’experiència no depèn exclusivament de l’acabat de l’obra, sinó també de les decisions preses, les idees compartides i la possibilitat de participar en un projecte col·lectiu.
L’escola es converteix així en un espai on l’art pot contribuir a desenvolupar la creativitat i la consciència de pertinença, alhora que acosta els llenguatges contemporanis a la vida quotidiana.
El repte de fer possible l’art comunitari
La dimensió pública del muralisme comporta, a més, una feina que sovint queda fora de la imatge final de l’obra. La preparació dels espais, els permisos, les condicions de seguretat i les característiques de les superfícies arquitectòniques formen part d’un procés que requereix planificació i coordinació.
A aquesta complexitat tècnica s’hi afegeix la mediació entre les expectatives del veïnat, les necessitats del projecte i la llibertat creativa dels artistes. Trobar un equilibri entre aquests elements és un dels aspectes més rellevants de qualsevol iniciativa que vulgui vincular la creació artística amb la participació comunitària.
La implicació ciutadana, per tant, no consisteix necessàriament a convertir tothom en artista, sinó a facilitar que les persones puguin intervenir en la manera com es pensa, es construeix i es viu l’espai compartit.
Una altra manera de mirar la ciutat
El Festival monar’T permet reflexionar sobre el paper de l’art urbà en la configuració de la ciutat contemporània. Més enllà de la dimensió visual dels murals, el seu interès cultural rau en la possibilitat d’establir relacions entre creació, territori i comunitat.
La feina de professionals com Mariona Terrats i Enric Lucas, així com la perspectiva associada al col·lectiu Blaublau, ofereix un punt de partida per pensar una cultura menys centralitzada i més atenta als espais quotidians. Una cultura que no es limita a ocupar les parets, sinó que també planteja preguntes sobre qui participa en la vida cultural, quines històries es fan visibles i com es construeix el sentiment de pertinença.
En aquest sentit, el valor del muralisme no es mesura únicament per la qualitat plàstica de les obres. També es troba en la seva capacitat d’obrir converses, generar noves mirades sobre l’entorn i recordar que els barris no són escenaris passius, sinó parts vives de la ciutat.
L’art urbà adquireix una dimensió especialment significativa quan la intervenció artística es converteix en una oportunitat per mirar el territori d’una altra manera i reconèixer les persones que li donen vida.