Cadaqués no es pot entendre sense el Mediterrani. Durant segles, el mar no va ser només el paisatge que envoltava la vila, sinó la seva principal via de comunicació, una font de subsistència i també un espai de risc i aventura.
UN POBLE NASCUT DAVANT DEL MAR
La situació geogràfica de Cadaqués, encaixada entre el Cap de Creus i la muntanya del Pení, va afavorir que la població mantingués una relació molt més estreta amb el mar que amb l’interior de l’Empordà. La pesca, la navegació i el comerç van formar part de la vida quotidiana de moltes generacions.
El primer document que esmenta el port de Cadaqués és de l’any 1030. El document parla també de ports, cales, platges, pescadors i pesqueries del territori del Cap de Creus. És una de les primeres evidències escrites de la profunda vinculació de la població amb el mar.
PESCADORS I PAGESOS
Durant molts segles, els habitants de Cadaqués van haver de combinar dues activitats essencials: la pesca i l’agricultura.
La terra era difícil de conrear i el territori muntanyós limitava les possibilitats agrícoles. El mar, en canvi, proporcionava una font d’aliment i de recursos que resultava indispensable per a la comunitat.
La pesca va arribar a tenir una importància extraordinària. Els pescadors coneixien les cales, els corrents, els vents i els fons marins de la costa del Cap de Creus. Aquest coneixement es transmetia de generació en generació.
Una prova excepcional d’aquesta antiga organització és el Llibre d’ordinacions de la pesquera de Cadaqués, que comença l’any 1532 però que recull usos i costums molt més antics. Aquest document permet conèixer com la comunitat regulava col·lectivament l’activitat pesquera.
UN MAR TAMBÉ PLE DE PERILLS
Per als cadaquesencs, el mar era font de vida, però també podia portar la destrucció.
La posició de Cadaqués la convertia en un punt vulnerable davant dels pirates i corsaris que recorrien la Mediterrània. El poble, aïllat per terra i obert al mar, va haver de protegir-se.
L’any 1444, vint-i-dues galeres van atacar i incendiar Cadaqués. L’atac va destruir bona part de la vila i també l’arxiu municipal. Aquest tipus d’incursions explica en bona part la necessitat de fortificar el nucli antic.
Les muralles, per tant, no són només un element arquitectònic. Són també el testimoni d’una època en què viure davant del Mediterrani significava estar exposat als seus perills.
EL CORALL I ALTRES RECURSOS DEL MAR
La vida marinera de Cadaqués no es va limitar a la pesca.
La pesca del corall va tenir una importància considerable, especialment a partir del segle XVIII. Els corallers cadaquesencs van desenvolupar una gran experiència en aquesta activitat i, a finals del segle XIX, fins i tot es van contractar bussos grecs per treballar en profunditat al llarg de la costa de l’Alt Empordà.
El mar oferia així diferents recursos: peix, marisc i corall, mentre que el port permetia donar sortida als productes i mantenir contactes comercials amb altres territoris.
QUAN ELS CADAQUESENCS VAN COMENCAR A NAVEGAR LLUNY
El gran canvi va arribar entre els segles XVIII i XIX.
La recuperació econòmica, el desenvolupament de la vinya i la producció d’aiguardent van coincidir amb una etapa d’expansió comercial. La llibertat de comerç amb Amèrica va afavorir especialment el desenvolupament de la navegació d’altura.
Durant el segle XIX, capitans, pilots i mariners de Cadaqués van participar activament en la marina catalana. La navegació es va convertir en una font essencial de riquesa per a la població.
Cadaqués deixava de ser simplement un poble de pescadors: es convertia també en un poble de mariners i navegants.
El port va arribar a tenir la consideració de cap de districte marítim i disposava d’una duana.
EL MAR COM IDENTITAT
Aquesta història explica una característica que encara avui es percep quan es contempla Cadaqués des de la badia.
Les cases blanques, les petites cales, les barques i el perfil de la vila formen part d’un paisatge que durant segles va estar determinat per les necessitats dels pescadors i navegants.
El Cadaqués d’aquella època no mirava el mar com ho fem avui.
Nosaltres hi veiem paisatge.
Ells hi veien feina, aliment, comunicació, riquesa i perill.
La desaparició progressiva d’una manera de viure
Durant el segle XX, la situació va començar a canviar. Les noves comunicacions i, sobretot, l’arribada del turisme van transformar profundament l’economia local.
La pesca, que havia estat una activitat bàsica durant segles, va anar perdent pes davant de la nova economia turística. Actualment encara existeix activitat pesquera, però és molt més reduïda que en el passat.
Tot i això, la cultura marinera no ha desaparegut.
Continua present en les barques, en els noms de les cales, en les tradicions, en la gastronomia i, sobretot, en la memòria de les famílies que durant generacions van viure del mar.
Cadaqués, un poble que encara mira al Mediterrani
La història marinera de Cadaqués és molt més que una successió de dates.
És la història d’una comunitat que va aprendre a viure en un territori difícil i que va convertir el mar en el seu gran camí cap al món.
Des dels primers pescadors documentats fins als capitans i mariners del segle XIX, passant pels corallers i les antigues comunitats de pescadors, el Mediterrani va anar modelant la identitat de la vila.
Avui Cadaqués és conegut arreu pel seu paisatge, la seva arquitectura i la seva vinculació amb l’art.
Però abans que arribessin els artistes i els visitants, Cadaqués ja tenia una història pròpia escrita sobre el mar.
I potser és precisament aquesta història la que encara explica aquella sensació tan particular que produeix contemplar la vila des de l’aigua: la sensació que Cadaqués no va ser construït simplement al costat del Mediterrani, sinó que va néixer mirant cap al Mediterrani.
REFERENTS EDITORIALS
1. Gran Enciclopèdia Catalana — Cadaqués
2. Turisme de Cadaqués — Història