Hi ha projectes culturals que neixen com un esdeveniment i, amb el pas del temps, acaben convertint-se en alguna cosa molt més gran. És el cas de la BJCEM – Biennale des Jeunes Créateurs de l’Europe et de la Méditerranée, una iniciativa que ha construït durant dècades un espai de trobada entre joves artistes, institucions i organitzacions culturals de l’àmbit europeu i mediterrani.
Una xarxa per a la creació jove entre Europa i el Mediterrani
La història de la BJCEM està estretament vinculada a la idea que la cultura pot actuar com a punt de connexió entre territoris, generacions i societats diferents. L’art no és només una forma d’expressió individual, sinó també una eina per afavorir el diàleg intercultural i crear noves formes de cooperació.
Una Biennal que va néixer a Barcelona
La primera edició de la Biennal de Joves Artistes d’Europa i del Mediterrani es va celebrar a Barcelona l’any 1985, a partir d’una iniciativa d’ARCI Ragazzi, l’àrea juvenil de l’organització italiana ARCI. Des dels seus inicis, la Biennal va néixer amb una clara vocació internacional i multidisciplinària.
El projecte estava pensat per donar visibilitat a joves creadors menors de 35 anys procedents d’Europa i del Mediterrani i oferir-los un espai on presentar la seva obra, compartir experiències i entrar en contacte amb altres realitats culturals.
Després de Barcelona, la Biennal va passar per diferents ciutats mediterrànies i europees: Tessalònica, Barcelona novament, Bolonya, Marsella, València, Lisboa, Torí, Roma, Sarajevo, Atenes, Nàpols, Pulla, Skopje, Ancona, Milà i Tirana-Durrës, entre d’altres.
Al llarg de les seves diferents edicions, el projecte ha implicat més de 10.300 artistes i més de 750.000 visitants, segons les dades publicades per la mateixa BJCEM.
De la Biennal a una xarxa internacional
Un dels moments importants en la història del projecte va arribar l’any 2001, quan es va fundar a Sarajevo la BJCEM com a associació internacional. L’objectiu era donar continuïtat al treball desenvolupat al voltant de la Biennal i reforçar la cooperació entre institucions i organitzacions culturals de l’espai euromediterrani.
Amb el temps, BJCEM ha deixat de ser simplement l’organització vinculada a una Biennal per convertir-se en una xarxa cultural internacional.
Actualment, la xarxa està formada per institucions culturals i organitzacions independents i manté col·laboracions a Europa, Orient Mitjà i Àfrica, així com amb projectes relacionats amb la diàspora mediterrània. La seva activitat se centra especialment en la mobilitat, la formació, l’intercanvi i la cooperació entre joves creadors.
Multidisciplinarietat com a punt de partida
Una de les característiques més interessants de la BJCEM ha estat sempre la seva aposta per la multidisciplinarietat.
Les seves activitats han inclòs arts visuals, arts aplicades, fotografia, cinema i imatge en moviment, literatura, música, performance, disseny i altres formes de creació contemporània. Aquesta diversitat respon a una concepció de l’art que no separa estrictament les disciplines, sinó que permet que diferents llenguatges es trobin i es contaminin mútuament.
Aquesta manera d’entendre la creació resulta especialment significativa quan parlem de joves artistes. En molts casos, les seves pràctiques no encaixen fàcilment en una única categoria i combinen fotografia, vídeo, instal·lació, so, performance o recerca conceptual.
La BJCEM ha estat, en aquest sentit, un espai especialment adequat per a aquestes noves formes d’expressió.
Més que una exposició
Amb el pas dels anys, la Biennal també ha anat transformant el seu propi model.
Si en les primeres edicions predominava la idea d’un gran esdeveniment que reunia centenars de joves artistes en una ciutat, posteriorment el projecte ha evolucionat cap a un model més orientat a la investigació, la formació, el networking i la creació de projectes transnacionals.
Aquesta transformació respon també a la necessitat de fer més sostenibles els grans esdeveniments culturals i, al mateix temps, oferir als artistes alguna cosa que vagi més enllà de l’exposició puntual.
La Biennal pot convertir-se així en una etapa dins d’un procés més llarg de desenvolupament professional.
Mobilitat, residències i noves oportunitats
Un dels aspectes que més connecten la BJCEM amb el panorama contemporani de la creació són els projectes de mobilitat i les residències artístiques.
Al voltant de la Biennal i de la seva xarxa s’han desenvolupat diferents formes de col·laboració, des de residències fins a projectes de formació i investigació, tallers i iniciatives europees.
Aquest tipus de programes permeten que els artistes surtin del seu entorn habitual i entrin en contacte amb altres contextos culturals. La mobilitat es converteix així en una eina de creixement personal i professional, però també en una manera de generar noves connexions entre territoris.
El Mediterrani com a espai de diàleg
El Mediterrani ocupa una posició central en la filosofia de BJCEM.
Més que entendre’l simplement com una regió geogràfica, la xarxa el presenta com un espai històric de circulació de persones, coneixements, llengües, cultures i formes de vida.
Aquesta mirada és especialment interessant en el context actual. El Mediterrani és alhora frontera, lloc de trobada, territori de conflictes i espai d’intercanvi. La cultura pot contribuir a crear ponts allà on les fronteres polítiques o socials dificulten la comunicació.
Per això BJCEM situa el diàleg intercultural i la cooperació entre creadors en el centre de la seva activitat.
Una plataforma per als nous creadors
La trajectòria de la Biennal permet observar també com alguns artistes que posteriorment han desenvolupat carreres internacionals van formar part de les seves primeres etapes professionals.
Entre els creadors vinculats a diferents edicions apareixen noms com Grazia Toderi, Vanessa Beecroft, Eulalia Valldosera, Adel Abdessemed, Vasco Araújo, Haris Epaminonda, Elena Mazzi o Emilio Vavarella, entre molts altres.
Això ajuda a entendre la importància d’aquest tipus d’iniciatives. Per a un artista que comença, tenir accés a una xarxa internacional pot ser tan important com disposar d’un espai on mostrar la seva obra.
El contacte amb altres artistes, comissaris, institucions i professionals pot obrir portes que difícilment apareixerien dins d’un circuit estrictament local.
Una xarxa que continua evolucionant
La BJCEM ha anat adaptant el seu model als canvis del sector cultural. La Biennal ja no es concep únicament com una gran exposició de joves artistes, sinó com part d’un procés més ampli d’investigació, formació, mobilitat i cooperació internacional.
La seva edició més recent, Mediterranea 20 – Borderless, es va celebrar el 2025 entre Nova Gorica, Vipava i Gorizia, en el marc de la Capital Europea de la Cultura GO! 2025. El projecte va tornar a posar sobre la taula qüestions relacionades amb els límits, les fronteres i les connexions entre territoris.
És una evolució coherent amb la història de la BJCEM: una iniciativa que va començar com una trobada de joves artistes i que, amb els anys, ha construït una xarxa internacional al voltant de la creació contemporània.
Art, joventut i Mediterrani
En un moment en què la mobilitat artística, la cooperació cultural i el diàleg entre territoris tenen cada vegada més importància, iniciatives com BJCEM recorden que la cultura pot ser també una forma de construir relacions.
El seu recorregut mostra que una Biennal no ha de limitar-se a presentar obres durant uns dies. Pot generar xarxes, crear oportunitats, facilitar mobilitats i acompanyar els artistes en el seu desenvolupament.
I és precisament aquí on la BJCEM troba el seu valor: en haver convertit una trobada de joves creadors en una estructura internacional de cooperació cultural al voltant d’un territori tan divers i complex com el Mediterrani.
Perquè el Mediterrani no és només un espai que separa continents. També és un lloc de trobada.
I l’art pot ser una de les seves formes de diàleg.
Més informació
BJCEM – Biennale des Jeunes Créateurs de l’Europe et de la Méditerranée