Hi ha grups musicals que formen part de la història d’un país. I n’hi ha que, sense deixar de pertànyer a un territori concret, són capaços d’explicar una geografia molt més àmplia.Al Tall és un d’aquests casos.
QUAN LA MEDITERRANIA VA DEIXAR DE SER UNA FRONTERA
Nascut al País Valencià l’any 1975, en els darrers anys del franquisme, el grup va convertir la música d’arrel en una eina de recuperació cultural, de memòria i també de transformació. Durant gairebé quatre dècades, Al Tall va construir una obra que mirava al País Valencià, però que mai no va entendre la Mediterrània com una frontera. La va entendre com un camí.
DE LA RECUPERACIO DE LA TRADICIO A UNA MUSICA NOVA
El projecte d’Al Tall va començar amb Vicent Torrent, Manuel Miralles i Miquel Gil, a qui es va afegir inicialment Manolo Lledó. Torrent aportava una profunda inquietud per la música tradicional; Miralles es convertiria en una de les columnes musicals de la formació, i Miquel Gil aportaria una veu que acabaria sent una de les més recognoscibles de la música valenciana.
No es tractava, però, de reproduir el folklore com una peça de museu.
La proposta d’Al Tall consistia a recuperar melodies, formes i instruments tradicionals i posar-los al servei d’una creació contemporània. Aquesta manera de treballar, pròxima al que internacionalment es coneix com a riproposta, va permetre que la música d’arrel tornés a parlar del present.
El primer disc, Cançó popular al País Valencià, apareixeria el 1976, en un moment en què recuperar la llengua, la memòria i les expressions culturals pròpies tenia també una dimensió política i social.
LA TRANSICIO TAMBE ES VA CANTAR
La trajectòria d’Al Tall coincideix amb alguns dels anys més intensos de la societat valenciana contemporània. Els primers anys del grup se situen en el final del franquisme i els inicis de la Transició, un període marcat per la recuperació de les llibertats, les reivindicacions culturals i lingüístiques i la construcció de l’autonomia valenciana. En aquest context, recuperar la música i la llengua pròpies tenia també un profund significat cultural i social.
Les actuacions a Albal, la Pobla de Vallbona o la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València formen part d’aquella primera etapa. El grup aviat començà a actuar davant públics més nombrosos i a consolidar-se com una de les formacions fonamentals de la nova música tradicional valenciana.
Un dels primers moments importants arribà el 3 de juliol de 1976, amb l’actuació al Nou Estadi del Llevant de València. Poc després arribarien espais emblemàtics com el Teatre Principal de València i el Palau de la Música Catalana de Barcelona, on el grup presentà Posa vi, posa vi, posa vi l’any 1978.
En paral·lel, algunes de les seves cançons van superar molt aviat l’àmbit estrictament musical. És el cas de «Tio Canya», escrita per Vicent Torrent, que parla d’una qüestió aparentment senzilla: un home que no pot expressar-se amb normalitat en la seva pròpia llengua. Però darrere d’aquesta història hi ha una reflexió sobre la transmissió lingüística, la identitat i la pèrdua d’una part de la memòria col·lectiva. L’obra ha estat estudiada també des de la perspectiva sociolingüística.
Així, Al Tall no només recuperava cançons antigues: convertia la música tradicional en una eina per interpretar el present i, al mateix temps, contribuïa a crear memòria contemporània.
Vicent Torrent, Manolo Miralles i Miquel Gil
En la trajectòria d’Al Tall, Vicent Torrent i Manolo Miralles van tenir un paper fonamental. Van contribuir a definir la personalitat musical del grup i a recuperar i renovar la música d’arrel valenciana.
Al Tall també hi van passar altres músics que van deixar la seva empremta. Entre ells, Miquel Gil, incorporat en una primera etapa, va aprofundir en els gèneres tradicionals i en el cant valencià d’estil abans d’iniciar la seva pròpia trajectòria musical.
Aquesta successió de músics i mirades va formar part de l’evolució d’Al Tall, sempre vinculada a la recuperació i renovació de la tradició valenciana.
LA MEDITERRANIA COM A TERRITORI CULTURAL
Per a ArtMediterranean, és precisament aquí on Al Tall adquireix una dimensió especialment interessant.
La Mediterrània que apareix en la seva obra no és la postal turística. És història, llengües, migracions, memòria, conflictes, influències i intercanvis. Una Mediterrània feta de persones que durant segles han travessat la mateixa mar i han deixat rastres culturals a les seves ribes.
Al Tall va entendre aquesta realitat abans que conceptes com música del món, fusió, patrimoni immaterial o cultura mediterrània es convertissin en etiquetes habituals.
I potser per això la seva obra continua tenint sentit: perquè aquella mar que alguns han volgut convertir en frontera continua sent un dels grans espais de comunicació cultural del Mediterrani.
Durant els anys vuitanta, aquesta mirada es va ampliar. Al Tall començava a buscar connexions amb altres territoris mediterranis.
El 1982 va publicar, amb Maria del Mar Bonet, Cançons de la nostra Mediterrània, una declaració d’intencions gairebé des del mateix títol. Aquell mateix període està relacionat amb les Trobades de Música de la Mediterrània i amb una voluntat cada vegada més clara d’entendre la música tradicional com un espai d’intercanvi.
La idea era poderosa:
la Mediterrània no separa cultures; també les posa en contacte.
Una banda sonora d’una societat que canviava
Al llarg dels anys, Al Tall va anar incorporant noves generacions de músics i diferents instruments i llenguatges.
Noms com Xavier Ahuir, Jordi Reig, Enric Banyuls, Maribel Crespo o Robert Moreno, entre molts altres, formen part d’una trajectòria molt més àmplia que la dels seus fundadors.
El grup va continuar investigant, composant i actuant mentre canviava el context social.
Als anys noranta, per exemple, la formació va mantenir el seu component crític amb treballs com Europ-eu!, mentre el panorama musical valencià i català experimentava noves transformacions.
La seva història, per tant, no acaba en la Transició.
La travessa.
GAIRE BE CUATRE DECADAS AMB LA MATEIXA PREGUNTA: 1975–2013
Al Tall va anunciar la seva retirada dels escenaris després d’una trajectòria iniciada el 1975. L’Auditori de Barcelona va presentar aquell últim concert com el tancament d’un cicle que transcendia l’àmbit estrictament musical.
I potser aquesta és la millor manera d’entendre el grup.
Al Tall no va ser només un grup de folk.
Va ser una manera d’entendre la cultura.
Una manera de demostrar que la música tradicional no necessita quedar atrapada en el passat. Que una cançó popular pot parlar del present. Que una llengua també es pot defensar cantant. I que les tradicions no són compartiments tancats, sinó camins que es troben.
Des de València fins a Mallorca.
De Catalunya al Magrib.
De les cançons transmeses oralment fins a les noves formes de creació.
BARCELONA I LA CONEXIO A CATALUNYA
La relació d’Al Tall amb Catalunya va ser especialment significativa.
La seva música circulava dins d’un espai cultural que connectava el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, mentre el grup incorporava al seu repertori materials procedents de diferents tradicions de la Mediterrània occidental.
Un dels moments més espectaculars d’aquesta trajectòria va ser l’actuació al Camp Nou de Barcelona l’any 1981, davant d’un públic multitudinari.
Aquella presència a Barcelona simbolitzava també una realitat que Al Tall havia anat construint des dels seus primers anys: la música tradicional valenciana podia sortir del seu territori d’origen i dialogar amb altres cultures i públics.
ELS CONCERTS COM-ESPAIS DE MEMORIA
Al llarg dels anys vuitanta i noranta, els concerts d’Al Tall van estar vinculats sovint a actes culturals, commemoracions i reivindicacions socials.
Entre les actuacions documentades apareixen el concert a la Plaça de bous d’Alacant amb motiu del 25 d’Abril, l’homenatge a Joan Fuster a la Plaça de bous de València el 9 d’octubre de 1981, i diverses actuacions relacionades amb iniciatives culturals i socials.
La seva trajectòria escènica no es pot separar, per tant, del context en què va créixer.
Les cançons no eren només cançons.
Eren també memòria col·lectiva.
LA MEDITERRANIA COM TERRITORI CULTURAL
La dimensió mediterrània d’Al Tall es faria cada vegada més evident.
El grup va participar en projectes que buscaven relacionar les diferents tradicions musicals de les ribes de la Mediterrània. Aquesta voluntat va tenir una expressió especialment significativa amb Xarq Al-Andalus, projecte realitzat amb músics marroquins de Muluk El Hwa i publicat el 1985.
La proposta demostrava que la música tradicional podia ser un espai d’intercanvi.
València mirava cap al Magrib.
I la Mediterrània deixava de ser simplement un paisatge per convertir-se en un territori cultural compartit.
ANYS NORANTA:NOUS ESCENARIS
Durant els anys noranta, Al Tall va continuar actuant en espais molt diferents.
Entre les actuacions documentades apareixen el concert de Font de Sant Lluís el 1991, la participació en l’Exposició Universal de Sevilla de 1992 i la presència en el Tirant de Rock de 1993.
També destaca el projecte Quart Creixent, estrenat a principis dels noranta i concebut com un recital col·lectiu que reunia diferents generacions de músics valencians.
La formació mantenia així una doble funció: conservar la tradició i, al mateix temps, relacionar-la amb les noves generacions.
25 ANYS EN DIRECTE
L’any 2001, Al Tall va celebrar la seva trajectòria amb una actuació a l’Auditori de Torrent que va quedar registrada en l’àlbum 25 anys en directe.
Aquest enregistrament és especialment interessant perquè permet aproximar-se a Al Tall des de la seva dimensió escènica: una música pensada per ser compartida amb el públic i no simplement escoltada en un disc.
La seva discografia inclou precisament diversos materials enregistrats en directe, entre els quals destaca 25 Anys en Directe.
EL COMIAT DE CATALUNYA
L’any 2013 va arribar la darrera etapa.
El 14 de febrer de 2013, Al Tall va actuar a la Sala 1 Pau Casals de L’Auditori de Barcelona en el primer gran concert de comiat. La formació va compartir aquella nit l’escenari amb diversos músics convidats, entre
ells Miquel Gil, Jaume Arnella, Isidor Marí, Jordi Fàbregas, Titot, Xavi Sarrià i Miquel Gironès, entre altres.
Uns mesos més tard, el 18 de maig, Al Tall va actuar al Turó de la Seu Vella de Lleida, dins de la gira de comiat. El repertori recuperava cançons de diferents moments de la trajectòria del grup i incorporava una atenció especial a la figura de Jaume I.
I el 14 de setembre de 2013, el Teatre Kursaal de Manresa va acollir el que Òmnium Cultural va presentar com el darrer concert d’Al Tall a Catalunya.
L’ULTIM CONCERT
El punt final va arribar el 18 d’octubre de 2013 al Palau de Congressos de València.
El concert, titulat Al Tall per sempre, va durar gairebé tres hores i va reunir una trentena de músics per repassar una part essencial del repertori del grup. Radio 3 va enregistrar i retransmetre posteriorment una versió del concert.
El final no podia ser més simbòlic.
Després de 38 anys d’activitat, Al Tall abandonava els escenaris, però deixava enrere una obra que ja formava part del patrimoni musical contemporani del País Valencià i de la cultura mediterrània.
Fer de la música d’arrel un llenguatge contemporani i convertir els escenaris en punts de trobada mediterranis.
Concerts i actuacions destacades
1975–1976 — Primers recitals al País Valencià.
3 de juliol de 1976 — Nou Estadi del Llevant, València.
1978 — Palau de la Música Catalana, Barcelona.
1981 — Camp Nou, Barcelona.
9 d’octubre de 1981 — Homenatge a Joan Fuster, Plaça de bous de València.
1991 — Font de Sant Lluís, València.
1992 — Exposició Universal de Sevilla.
1993 — Tirant de Rock.
2001 — Auditori de Torrent i enregistrament de 25 anys en directe.
14 de febrer de 2013 — L’Auditori de Barcelona, Al Tall per sempre.
18 de maig de 2013 — Turó de la Seu Vella, Lleida.
14 de setembre de 2013 — Teatre Kursaal, Manresa: darrer concert a Catalunya.
18 d’octubre de 2013 — Palau de Congressos de València: concert final, Al Tall per sempre.
PER CONTINUAR INVESTIGANT
- Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes — Al Tall: història, discografia, membres, bibliografia i fonoteca.
- Enciclopèdia Catalana — Al Tall: context històric i trajectòria de la formació.
- Miquel Gil — biografia: la seva etapa a Al Tall i l’evolució cap a la música mediterrània.
- Enderrock — Xarq Al-Andalus: informació sobre el disc enregistrat amb Muluk El Hwa.
- Picap — Al Tall: catàleg discogràfic del segell que va publicar diversos treballs de la formació.
REFERENTS WEB
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes — Al Tall: cultura i música tradicionals d’arrel mediterrània
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes — Portal d’Al Tall
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives — Història d’Al Tall
Estudi de Joan Borja i Sanz sobre la trajectòria del grup i la seva relació amb la música tradicional i la cultura mediterrània. (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes)
Història d’Al Tall — Joan Borja i Sanz
Òmnium Cultural
Conserva documentació de diversos concerts de la gira de comiat de 2013, especialment els de Barcelona, Lleida i Manresa. (Òmnium Cultural)
Òmnium Cultural — Darrer concert d’Al Tall a Catalunya
L’Auditori de Barcelona
Referència imprescindible per documentar el concert de comiat celebrat el febrer de 2013.
RTVE — Radio 3
Conserva la informació i l’enregistrament relacionat amb el concert final d’Al Tall al Palau de Congressos de València. (RTVE.es)
RTVE — El concert de comiat d’Al Tall
MAKMA -Revista de artes visuales y cultura contemporanea .-Ultim concert de Al Tall
Apple Music
Permet consultar part de la discografia digital d’Al Tall i els enregistraments en directe disponibles actualment, inclòs 25 Anys en Directe.